Tàndem imparable

L’historiador israelià Yuval Noah Harari es va fer mundialment famós a partir del 2014 gràcies a l’èxit de l’assaig divulgatiu Sàpiens, una breu història de la humanitat. Fa anys que tenia ganes d’explicar la història de la humanitat per a la franja infantil. No es volia limitar a fer una versió de Sàpiens, volia que el projecte fos especial, personal.

Així va néixer el projecte d’Imparables. Diari de com vam dominar la Terra (Estrella Polar, amb traducció catalana de Núria Artigas, i Montena, amb traducció castellana d’Immaculada Estany), primer dels quatre volums previstos per explicar l’evolució humana fins a l’actualitat. Un viatge històric amb aportacions com ara que el foc va fer que el nostre estómac es tornés més petit, què ens diu el futbol de la condició humana i per què els diners són una faula que sempre ens hem cregut, entre d’altres.

Seran llibres –el primer ja ho és– profusament il·lustrats, un element fonamental per a Harari, i per això es va fer un concurs internacional per triar el dibuixant. El guanyador va ser Ricard Zaplana (Barcelona, 1973).

“Moltes editorials de tot el món estaven interessades en el nou projecte de Harari i des de Sapienship –la seva empresa– van demanar un parell de propostes d’il·lustrador per cada editorial. En total vam ser uns vint candidats, em van dir”, comenta Zaplana. “Des de Penguin Random House, amb qui jo havia treballat, em van oferir si volia fer una prova per a aquest projecte. Per sort era un moment de poca feina, si no, no ho hauria pogut fer. Tenia tres dies per fer cinc il·lustracions basades en un fragment de text. Aleshores no era gens conscient del que significava, del volum de feina i de la projecció mundial”, confessa amb una lluïssor als ulls, d’emoció i, encara, d’una certa incredulitat.

Imparables, de moment, s’està traduint a pràcticament tots els països d’Europa, inclosa Ucraïna, i també a Sud-amèrica, el Canadà, els Estats Units, Austràlia, Corea del Sud, la Xina, el Japó i Sud-àfrica. “No sé per què, però hi ha dos idiomes que em fan una gràcia especial, el coreà i el zulu.” Com que rebrà dos llibres de cada país on es publiqui, ja s’ha muntat a casa una prestatgeria per anar-los encabint.

Li demanem que expliqui els seus orígens professionals. “De sempre he tingut afició i facilitat per dibuixar. Em vaig formar d’una manera autodidacta, amb algun curs a l’escola Joso i poc més. Vaig començar professionalment, cap als 22 anys, a fer dibuixos animats, oferint-me a l’empresa Acció, que s’hi dedicaven. Amb els anys vaig entrar a Cromosoma, a fer Les tres bessones, i em vaig especialitzar en els storyboards, que també em va servir per al món de la publicitat. També vaig fer còmic durant deu anys, però no de personatges, de llicències com ara Disney i Lego. Sempre he alternat aquestes feines amb la il·lustració de llibres, tot i que tampoc en tinc gaires, comparat amb altres companys.” Zaplana treballa íntegrament en format digital. No genera originals que després es poden exposar i comprar. Llàstima.

Tot i les comunicacions continuades i que va viatjar uns dies a Tel-Aviv per conèixer l’escriptor, Zaplana no sap del cert què va fer que el triessin. “Em van dir que les meves il·lustracions es veien molt clares i tenien un toc d’humor... Tot i que de la proposta al resultat final han canviat molt, treballant braç a braç amb Harari i el seu equip. Hi va haver molts mesos de molta feina i molts canvis, però van valer la pena.”

Naturalment, s’han vigilat tots els detalls, sobretot de rigor històric, però també de sexisme i per evitar ofendre les diverses cultures on es publica el títol. El segon, que ja està força avançat, arriba a l’època dels egipcis i els romans. Del tercer, Zaplana encara no en sap res.

Ricard Zaplana, actualment, es dedica de manera exclusiva a aquest projecte, a una mitjana d’un any per llibre. Per al primer va fer un centenar de dibuixos, canvis a banda. “És un luxe la manera de treballar que tenen, no es mira el temps. De fet, el primer ha sortit amb bastant retard, però és que Harari vol que tot surti bé i, si cal invertir-hi més temps del previst, es fa.”

“No és un projecte en què vas seguint un personatge, cada il·lustració és un món nou, una època, un espai, uns elements diferents”, comenta Ricard Zaplana, que, quan enllesteixi el projecte, d’aquí a uns anys, estarà davant d’un doble abisme, el de quedar-se sense una feina tan potent i el de saber que a tot el món han vist la seva obra. Segur que li proposaran molts més projectes perquè no li ha tocat la loteria, no ha estat sort, hi ha molt de talent.