Xevi Sala: “La por és l’autèntica arma i aliada del dimoni”
Manel Mesquita presenta a la 22 la seva novel·la ‘On hi hagi por’, que s’apropa a l’exorcisme “sense prejudicis”
Mentre ahir al vespre la Inquisició cremava uns templers a la plaça dels Apòstols reconvertida en plató, a la ciutat on va néixer fa 700 anys l’inquisidor general Nicolau Eimeric es presentava On hi hagi por (Columna), la sisena novel·la del periodista i escriptor bisbalenc Xevi Sala, membre de la direcció d’aquest diari, que ha escrit una història protagonitzada per “un exorcista inexpert a la Catalunya actual i un assassí que ha tornat de la mort”. La resurrecció –una obsessió de l’ésser humà que interessa tant a la religió com a la ciència, tal com va recordar Sala–, el mal i la por són els temes principals d’una novel·la que no és fàcil de classificar genèricament –negra, terrorífica policíaca?– però sí que és, indubtablement, “un relat trepidant que enganxa”, com va dir el presentador, el també periodista Manel Mesquita, davant del públic que ahir va omplir l’Espai 22 de la llibreria del carrer Hortes. Sala es va referir a ell com un presentador idoni, també per haver estat el director del periòdic El Dimoni de Santa Eugènia de Ter i ferm defensor del cèlebre pont del Dimoni de l’antic poble i ara barri de Girona, que és un dels escenaris d’On hi hagi por. En tot cas, també va quedar clar durant la presentació que el dimoni no és el protagonista de la novel·la, sinó “nosaltres enfrontant-nos a les nostres pors”, ja que “la por és l’autèntica arma del dimoni, la seva gran aliada”.
Xevi Sala va subratllar que el seu llibre intenta apropar-se “sense prejudicis” a la pràctica de l’exorcisme, que s’ha demostrat que, ben subministrada, pot resultar beneficiosa “tant per als creients com per als no creients”.
La mitja dotzena
Xevi Sala va debutar el 2010 amb Les causes perdudes, que toca un tema delicat: un mestre és acusat d’abusos en un conflictiu barri marginal de Girona. El 2012 va publicar En la pell d’un mort, una novel·la negra amb un expresidiari, un cadàver, una fugida i una relació paternofilial. A Esborraràs les teves petjades (2014, premi Roc Boronat), també hi ha un expresidiari, però ara d’ETA, amagat en un poble del Ripollès amb uns vilatans enfrontats. A I ens vam menjar el món (2016, premi Prudenci Bertrana), Sala va optar per una comèdia sobre les antigues bases americanes, i a No tornaran vius (2019) ofereix una visió polièdrica de l’islamisme radical. I ara hi suma On hi hagi por (Columna).