Art i amistat
La Fundació Miró afronta un 2023 il·lusionant amb la gran exposició que invocarà la relació de Miró i Picasso
Miró i Picasso van ser bons amics, es van admirar i i es van influenciar mútuament i quan tenien el món als peus van regalar els seus llegats a Barcelona. Com és possible que fins ara cap exposició hagi recollit els forts vincles entre dos dels artistes més importants del segle XX, l’un català i l’altre català de formació, només que fos per reconèixer la seva generositat sense la qual Barcelona no seria la mateixa? El moment arribarà l’any que ve, el que en farà 50 de la mort de Picasso i 40 de la de Miró.
De la mostra, anunciada des de fa temps, se’n coneixen encara pocs detalls. Sí que se sap que se celebrarà simultàniament als museus barcelonins dels dos artistes, del 19 d’octubre al 25 de febrer del 2024. “Serà una única exposició en dues seus, i a totes dues hi haurà obres de Miró i de Picasso”, es va limitar a dir ahir Marko Daniel, el director de la Fundació Miró, en la presentació del programa expositiu de la institució de Montjuïc del 2023. Miró-Picasso estarà comandada per quatre comissàries (bé), Sònia Villegas (que també serà la coordinadora general del projecte), Teresa Montaner, Margarida Cortadella i Elena Llorens, dels mateixos equips dels museus (bé). I ja hi poden comptar: serà per sucar-hi pa.
Però a la Miró passaran més coses l’any que ve. La primavera es rebrà amb Amics imaginaris (del 16 de març al 27 de juliol), una invitació a perdre la por a l’art contemporani amb set instal·lacions (de Paola Pivi, Kasper Bosmans, Polly Apfelbaum, Meschac Gaba, Afra Eisma, Pipilotti Rist i Martin Creed) especialment pensades per al públic infantil, i per a tots els que conserven l’esperit curiós i juganer dels nens.
La tasca de Han Nefkens
L’exposició de l’estiu s’erigirà en un homenatge als 25 anys de tasca col·leccionista i de mecenatge de l’holandès Han Nefkens, un altre gran amic i còmplice de Barcelona. La mostra (del 25 de juliol al 19 de novembre) aplegarà els treballs de videoart dels artistes guanyadors de les últimes edicions de la Beca de Producció de Videoart Loop Barcelona, de la qual la Fundació Miró és col·laboradora. Amb aquests ajuts, Nefkens ha contribuït enormement a difondre a Europa l’art asiàtic contemporani, el centre d’atenció d’aquest programa de beques.
També l’any que ve s’anunciarà el vuitè guanyador del premi Joan Miró, que a partir d’ara finançarà la Stavros Niarchos Foundation. La Fundació La Caixa li ha passat el relleu, tot i que des del museu mironià precisen que manté els compromisos econòmics en altres iniciatives.
I per al que ja no cal esperar és per visitar el nou espai expositiu que s’ha habilitat a la segona planta de la torre octogonal del centre, la dita torre del coneixement, on també s’ha traslladat l’arxiu, just al lloc que Miró i l’arquitecte Josep Lluís Sert van voler que estigués aquest fons de més de 18.000 obres sobre paper. I de fet on era fins al 1988, quan es va moure al soterrani de l’edifici. El retorn als orígens ha comportat, a més, modernitzar el mobiliari de l’arxiu, amb unes millors condicions per a la preservació dels documents. I, per fer-lo més visible al públic, s’ha obert la sala per a mostres, que ofereix un tast dels materials. A Miró no ens l’acabarem mai.