Més llum a la Sagrada Família

La Sagrada Família avança imparable. Aquest darrer tram de l’any ha culminat dues de les quatre torres dels evangelistes, que aquesta nit, una nit poc freda, s’han il·luminat per primer cop. El brillant moment s’ha viscut poc abans de les nou de la nit, en acabar el tradicional concert de Nadal de la basílica, que enguany ha anat a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Bruckner Barcelona. No hi ha hagut cap cerimònia solemne, però sí molts crits d’alegria i aplaudiments.

Les 2.000 persones que han assistit a l’actuació, els veïns amb vistes privilegiades als seus balcons i finestres i ciutadans que han omplert els carrers dels voltants han sincronitzat els seus ulls amb l’encesa dels terminals de les torres de Marc i Lluc, dues imponents columnes de 135 metres, només tres menys que els que té la torre de Maria, la construcció de la qual va finalitzar l’any passat amb l’estrena el 8 de desembre, beneïda pel papa telemàticament, de l’estrella de dotze puntes que va canviar per sempre més la silueta del temple de Gaudí i la mateixa silueta urbana de la capital catalana.

Els pilars dels narradors de la vida de Jesús estan coronats per unes grandioses escultures que ha creat l’artista Xavier Medina Campeny i són fidels als símbols amb què els cristians han representat des de fa gairebé 2.000 anys els evangelistes. Un cap de bou per a Lluc, pel seu caràcter servicial i bondadós, i un cap de lleó per a Marc, emblema de força, coratge i reialesa. Totes dues figures, alades i amb els seus corresponents llibres, tenen per suport un icosaedre daurat que conté els focus que il·luminaran la futura creu mirador de la torre de Jesús. Cada conjunt escultòric pesa nou tones i està fet de marbre de l’illa grega de Tassos, un dels més blancs del món. Les ales són de formigó i fan nou metres d’alçària, de manera que són visibles des de molta distància.

Les torres dels evangelistes que falten, la de Joan (que té per icona una àliga) i la de Mateu (un àngel), s’acabaran a finals de l’any que ve i llavors sí que hi haurà festa grossa organitzada pel temple per celebrar la fita, una més però aquesta de les importants. L’aturada de la pandèmia del coronavirus va obligar els responsables de la Sagrada Família a estripar el calendari inicialment fixat, però ara tot torna a tenir un horitzó definit gràcies al retorn massiu dels visitants i, per tant, a la recuperació dels ingressos. Les dades són fins i tot millors que les que es preveien a la tardor. Llavors es pensava que es tancaria l’any amb el 72% dels visitants del 2019 (uns 3.400.000) i ara ja es dona gairebé per fet que s’arribarà al 75% (és a dir, a uns 3.800.000).

Inclòs, d’horitzó definit, el de l’assoliment de la torre més emblemàtica i més alta de la basílica (172,5 metres), la de Jesús, que actualment ja ha conquerit vuit dels seus dotze nivells i se situa als 125,85 metres. Si no hi ha contratemps, la columna que foradarà el cel de Barcelona, amb l’enorme creu mirador dalt de tot, s’inaugurarà el 2026, l’any del centenari de la mort del geni que va concebre aquesta obra magna admirada arreu, la gran ambaixadora internacional de Catalunya tal com ell mateix ho va preveure, tot i les polèmiques que sempre l’han acompanyat, i que ho continuaran fent: la façana de la Glòria, on hi haurà l’entrada principal, planteja tot un desafiament urbanístic, amb enderrocaments d’habitatges inclosos, si és que s’acaba privilegiant el disseny original de Gaudí amb la gran escalinata que es va imaginar. La data de la finalització total de les obres del temple continua sent un enigma. Serà el 2032, quan es complirà el 150è aniversari de la col·locació de la primera pedra? Podria ser.

Gaudí es restaura

Mentrestant, hi continuaran havent novetats. La d’aquest any, les torres de Marc i Lluc, que s’encendran cada vespre de sis a deu, però només fins al 8 de gener. El millor lloc per contemplar aquest nou esclat de llum és l’avinguda de Gaudí cantonada amb carrer Provença. La torre de la Mare de Déu, en canvi, s’encén totes les nits de l’any junt amb les façanes del Naixement (l’única que va veure pràcticament construïda del tot Gaudí i que ara comença a afrontar una restauració integral per tornar a lluir com nova el 2025) i la de la Passió.