Per obrir els ulls

Vivim sota el jou del pensament políticament correcte; fem massa cas als que pensen més o menys com nosaltres i ni escoltem, desacreditem i fins i tot silenciem els que pensen diferent; estem envoltats d’un núvol, sovint tòxic, d’informacions esbiaixades, interessades i de vegades falses. Per aquests i molts altres motius ens pot fer falta un cop de mà per aprendre a ser crítics.

Bernat Castany Prado (Barcelona, 1977), doctor en filologia hispànica i llicenciat en filosofia, ofereix a Pensament crític il·lustrat (Thule) dos llibres en un. “El primer és un manual d’autodefensa mental que ensenya com resistir la manipulació i la confusió mitjançant diverses estratègies per neutralitzar la propaganda, l’emocionalisme, el dogmatisme i el nihilisme”, explica l’autor.

“El segon és un elogi dels grans valors il·lustrats, com l’amor per la veritat, l’exercici de la tolerància, la defensa de la democràcia, la promoció d’un laïcisme respectuós, el valor de l’amistat i la recerca de la felicitat pel nombre més gran de persones.”

Tot això ho explica Castany en un llibre amb un contingut dens i complex que converteix en fàcil d’entendre i assimilar, a base de fragments breus i un magnífic disseny gràfic, amb il·lustracions de Cinta Fosch (Tortosa, 1986), artista formada com a il·lustradora i dissenyadora gràfica i graduada en història de l’art.

L’estil de Castany és clar i àgil, ple de referències, anècdotes, exercicis pràctics i nombroses il·lustracions i esquemes. El resultat, que hauria apreciat el mateix Voltaire, és una obra amb què l’autor vol modelar ciutadans crítics i democràtics.

El primer llibre està dividit en tres parts. A Anatomia de l’engany, Castany, com si fos una partida de Cluedo, presenta el criminal (nosaltres mateixos, els altres o grups organitzats), el mòbil, l’arma i la víctima (la mentida, la manipulació i la confusió).

A La veritat recuperada planteja i desenvolupa les sis lleis del pensament crític: creure en el dubte, comptar fins a deu, seguir un mètode, trencar el mirall, reflotar la veritat i practicar de manera insistent.

Finalment, a Autodefensa mental, inclou els apartats d’acció-reacció, amb un llarg diàleg simulat per combatre tòpics com ara “tothom ho diu”, “ho he llegit a internet”, “abans tot era millor”... A La lletra petita ens ensenya a interpretar les notícies, molt més necessari del que sembla, amb un esquema impecable. A l’apartat final ens diu que “hem d’aprendre a conviure amb la incertesa, si no, acabarem acceptant les explicacions senzilles, però falses, fàcils i interessades dels altres”.

En el segon llibre, Acció il·lustrada, Castany recull els onze pilars de la Il·lustració: desitjar la veritat, creure en la realitat, buscar la felicitat, defensar la llibertat, augmentar la potència, exercitar la valentia, perseguir la justícia, practicar l’amistat, defensar el laïcisme, exercir la tolerància i construir la democràcia. De cada punt, l’autor ens proposa un llibre i una pel·lícula sobre el tema. Per exemple, la novel·la 1984, de George Orwell, i el film Dotze homes sense pietat, dirigit per Sidney Lumet, il·lustren (mai més ben dit) “desitjar la veritat”.

En un annex final hi ha un test per desemmascarar els venedors de pseudociències i la síntesi de les cinc regles de l’escepticisme. Un llibre imprescindible per obrir els ulls en temps de fake news, pensament únic i adoctrinament populista.