Professor als marges
Diego Lerman envia a ‘El suplente’ un docent implicat en la feina a un suburbi de Buenos Aires
L’any 2008, Laurent Cantet va trencar 21 anys de sequera del cinema francès a Canes en guanyar la Palma d’Or amb La clase, protagonitzada per un professor de literatura idealista als suburbis parisencs. No és casual la semblança d’ El suplente , la pel·lícula del cineasta argentí Diego Lerman que s’estrena avui als cinemes catalans, amb aquell film francès: n’és una de les fonts d’inspiració i els dos directors mantenen una relació d’amistat.
El professor de literatura protagonista d’El suplente, interpretat per l’actor Juan Minujín, s’implica en les vides dels seus alumnes i intenta ajudar-los. Diego Lerman (Buenos Aires, 1976) no s’inventa res. Ho explica en una entrevista a El Punt Avui: “En la fase d’investigació vaig veure la diferència entre els docents que s’impliquen en la vida dels alumnes, en la realitat dels barris, fins al punt que alguns s’hi muden, i els que no, els que no van més enllà dels continguts de les assignatures.”
Barris marginals
El director va llegir una investigació sobre el tema que li va fer arribar el productor argentí Juan Vera, coguionista del film, i va iniciar ell mateix una llarga recerca: “Vaig aprofundir per trobar aquestes escoles en zones de marginalitat i pobresa, on el rol del docent abasta moltes més coses. Són una barrera de contenció social, fan des d’organitzar col·lectes per comprar aliments fins a emportar-se un alumne a casa perquè el persegueix la policia, gestionar embarassos precoços... És un rol que excedeix completament el d’oferir continguts.”
No només hi van aparèixer aquests professors compromesos. “De la investigació va sorgir també la presència constant i potent del narcotràfic. És molt proper, utilitza molts de joves, als quals fan propostes de diners fàcils molt temptadores, en oposició al camí més llarg de l’educació en què el futur sembla molt difícil de construir. Quan no hi ha un futur possible, és molt difícil mantenir l’educació en el dia a dia, és gairebé com un acte de fe.”
La violència, explícita o latent, hi és molt present: “Aquests barris són plens de nois i noies que han estat assassinats, de delinqüència i crims. Hi ha una sensació com de voler salvar-se d’un entorn molt hostil, però alhora hi ha un dia a dia que és com el de tothom, amb dies bons, dolents, divertits... Però la violència hi és latent i esclata.”
‘Thriller’ i drama social
De tot això en va sorgir un guió que barreja el drama social i el thriller: mentre el professor ensenya als alumnes les claus del gènere policíac, la policia irromp a l’escola. El film va competir a la secció oficial de l’últim Festival de Sant Sebastià, on la filla de 12 anys del director, Renata Lerman, va guanyar el premi a la millor actriu de repartiment.Diego Lerman no es limita a la vida de professor del protagonista. “M’interessava fer una cosa radial, amb diferents trames i vessants: el familiar amb la parella i la filla, la relació amb el pare i amb l’escola. També hi havia una idea que es va anar desenvolupant, que és com un docent universitari de classe mitjana de Buenos Aires va fent un trànsit cap a fer classes en un institut d’un barri marginal que li és totalment aliè.” Allà ha de passar de les teories pedagògiques i la literatura a la pràctica: “Posar allà un professor de literatura estava fet amb aquesta idea d’algú que arriba amb les històries al cap, mentalment, i què és el que passa quan hi ha de posar el cos. Ell teoritza sobre l’investigador i sobre com són les regles del policíac, i de cop es troba la disjuntiva que ha desaparegut el seu alumne i ha de decidir què fa.”
