Bon art a la vista

Ho podem anun­ciar sense por a equi­vo­car-nos: enguany veu­rem bon art. Picasso i Miró, amics, en faran una de grossa en la que serà l’expo­sició estel·lar de la tem­po­rada. Dalí no es que­darà enrere: l’arri­bada a Figue­res del seu Crist exi­liat a Glas­gow pro­met emo­ci­ons for­tes. Per sort, les dones artis­tes han dei­xat de ser l’anècdota de les pro­gra­ma­ci­ons dels museus. I per fi podrem delec­tar-nos amb el millor del nos­tre art medi­e­val. Què ens espera? Doncs això:

Picasso, el rei

Serà difícil, per no dir impos­si­ble, que aquest any algú eclipsi Picasso. El pro­grama com­me­mo­ra­tiu del 50è ani­ver­sari de la seva mort té dimensió inter­na­ci­o­nal i a Bar­ce­lona la gran pro­posta serà Miró-Picasso (del 19 d’octu­bre al 25 de febrer), als res­pec­tius museus dels dos artis­tes. De Miró en farà 40, d’anys, que ens va dei­xar. Mai abans s’havia esco­dri­nyat la relació entre ells, que va ser intensa, com ho va ser el seu amor per la capi­tal cata­lana. Tots dos es retro­ba­ran en una altra mos­tra, aquesta a la Fun­dació Palau de Cal­des (del 29 d’abril al 24 de setem­bre), que pre­sen­tarà mig cen­te­nar de foto­gra­fies, de Jean Marie del Moral, de dos dels pai­sat­ges que més els van influir, Horta de Sant Joan a Picasso i Mont-roig del Camp a Miró. Al museu de Cal­des s’hi haurà de tor­nar a la tar­dor per veure Picasso vist pels artis­tes cata­lans, en què con­viu­ran retrats que li van fer amics seus (Casas, Opisso, Gar­ga­llo...), els que ell els va fer i auto­re­trats. Es veia Picasso a si mateix com el veien els altres? I una cita picas­si­ana més: al Museu del Dis­seny (del 21 de juny al 17 de setem­bre), en com­pa­nyia de les seves ceràmiques que hi van entrar per donació i d’altres de tra­dició espa­nyola que el van ins­pi­rar.

El ‘Crist’ de Dalí

Al Tea­tre Museu Dalí de Figue­res viu­ran, a la tar­dor, tot un esde­ve­ni­ment: l’arri­bada, per pri­mera vegada, del Crist de Sant Joan de la Creu, obra clau del període místic de l’artista. L’oli per­tany al Museu Kel­vin­grove de Glas­gow des del 1952. Aquell any va ser expo­sat a la I Bien­nal His­pa­no­a­me­ri­cana d’Art que es va cele­brar a Madrid i a Bar­ce­lona. Un cop en ter­reny escocès, l’icònic qua­dre no ha tor­nat a viat­jar mai més a l’Estat espa­nyol i rara­ment a altres països. El museu figue­renc mun­tarà una expo­sició sin­gu­lar al seu vol­tant.

Dones!

Fins no fa tant, l’art de les dones repre­sen­tava un per­cen­tatge insig­ni­fi­cant en els cur­sos expo­si­tius. Qui havia de dir que al Macba del 2023 el que costa ara és tro­bar-hi artis­tes homes. Del cicle del museu de la plaça dels Àngels un imper­di­ble serà la mos­tra de la pio­nera del land art Nancy Holt (del 29 de juny al 29 d’octu­bre). Però és que tam­poc caldrà pas­sar per alt la cita simultània amb Fina Mira­lles i Maria Girona als espais Volart de la Fun­dació Vila Casas (del 15 de setem­bre al 14 de gener). Ni la de les fotògra­fes Ilse Bing i Tina Modotti al cen­tre KBr de la Fun­dació Map­fre (del 15 de febrer al 14 de maig i del 6 de juny al 3 de setem­bre, res­pec­ti­va­ment). Ni la de la con­gre­gació de les artis­tes que van donar obres al fons d’art de l’Avui, al Museu d’Art de Girona (de febrer a desem­bre). Ni la de Car­men Calvo al Museu Picasso (a par­tir del 13 d’abril). Ni la d’Eugènia Bal­cells al Museu d’Art de Cer­da­nyola (del 8 de març al 31 d’agost). Ni la d’Eva Lootz a la Fun­dació Suñol (de finals de setem­bre a gener). Ni..., ni..., ni...

Sadisme ve de Sade

El con­tro­ver­tit marquès serà l’estre­lla de la pro­gra­mació del CCCB. A Sade. La lli­ber­tat o el mal (del 10 de maig al 15 d’octu­bre) s’esbo­ci­narà el lle­gat de l’escrip­tor lli­bertí, tan maleït en vida, amb la idea de fer aflo­rar tot el que ha moti­vat en la cre­ació cul­tu­ral dels dar­rers cent anys, des que els sur­re­a­lis­tes el van res­ca­tar de l’oblit. Des de lla­vors, no hi ha hagut con­sens: per a uns, per­so­ni­fica el pit­jor de l’espècie humana; per a d’altres, un estímul per sub­ver­tir l’ordre domi­nant.

Plensa o Anto­nio López?

El, per a molts, artista català més inter­na­ci­o­nal tor­narà a tenir un bon apa­ra­dor expo­si­tiu: La Pedrera. A Poe­sia del silenci (del 31 de març al 23 de juliol), emer­gi­ran els vin­cles de Jaume Plensa amb la lite­ra­tura i espe­ci­al­ment amb la poe­sia. Les seves famo­ses escul­tu­res fetes de lle­tres dia­lo­ga­ran, a més, amb l’arqui­tec­tura de Gaudí. En aquest mateix espai fas­ci­nant, Anto­nio López tindrà la pri­mera gran expo­sició indi­vi­dual a Bar­ce­lona (del 22 de setem­bre al 14 de gener), que repas­sarà les seves set dècades de tra­jectòria.

‘Top’ medi­e­val

Es fa estrany que les expo­si­ci­ons d’art medi­e­val acos­tu­min a ser tan escas­ses als museus cata­lans, podent pre­su­mir de tre­sors sense parangó en altres cul­tu­res. No serà el cas aquest any. Al MNAC, tot­hom dem­peus per rebre una de les grans stars de la pin­tura gòtica, Lluís Bor­rassà, en una mos­tra (del 23 de febrer al 2 de juliol) que cele­brarà el recent ingrés al museu de dues tau­les seves que havien per­tan­gut a la cate­dral de Bar­ce­lona. L’excusa, alhora, per veure reu­nits una colla de frag­ments més de retau­les, actu­al­ment dis­per­sats, ori­gi­na­ris del mateix tem­ple. I compte al Museu Epis­co­pal de Vic, on ana­lit­za­ran a Bèsties (del 24 de març al 17 de desem­bre) l’abun­dant presència d’ani­mals en les obres d’aquesta època i en reve­la­ran els seus sig­ni­fi­cats simbòlics, força dels quals són d’allò més sor­pre­nents (i que ja es vol­dria haver inven­tat el cinema fantàstic).

Embar­ro­cats

I encara menys usual en els pro­gra­mes expo­si­tius és tro­bar-hi ini­ci­a­ti­ves al vol­tant del bar­roc català. El Museu Dio­cesà i Comar­cal de Sol­sona allot­jarà a par­tir del maig Con­tra el bar­roc. Un món en extinció, que se situarà en el sos­pir final d’aquest movi­ment artístic i en la seva per­vivència a Cata­lu­nya durant el segle XIX mal­grat les pro­hi­bi­ci­ons. La mos­tra bro­darà el seu dis­curs amb un gran nom­bre d’obres pro­ce­dents de dife­rents llocs del ter­ri­tori català.

Des­co­lo­nit­zació

Com seria el món si Europa no hagués exis­tit? El llast de l’impe­ri­a­lisme i el seu supre­ma­tisme, tan pre­sent avui, impreg­narà l’expo­sició Anti­fu­tu­risme cimarrón (del 12 d’octu­bre al 31 de gener), un alta­veu de l’acti­visme artístic com­promès amb la des­co­lo­nit­zació que es des­ple­garà simultània­ment a la Vir­reina Cen­tre de la Imatge i al cen­tre d’arts Santa Mònica. És, per cert, el pri­mer pro­jecte que tre­ba­llen ple­ga­des les dues ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals de la Ram­bla.

Quanta guerra

El Born Cen­tre de Cul­tura i Memòria està con­fi­ant els seus pro­jec­tes expo­si­tius més ambi­ci­o­sos als artis­tes con­tem­po­ra­nis amb la idea d’arros­se­gar fins al pre­sent les refle­xi­ons dels con­flic­tes del pas­sat. Per què la guerra? (a par­tir del novem­bre) és la seva aposta per aquesta tem­po­rada, amb la com­pli­ci­tat de deu cre­a­dors. El títol de la mos­tra apa­reix a la breu cor­res­pondència man­tin­guda entre Albert Ein­stein i Sig­mund Freud publi­cada l’any 1933, a propòsit de la supo­sada ine­vi­ta­bi­li­tat de la guerra. El jaci­ment del 1714 es trans­for­marà de cap a peus. Al vestíbul s’ins­tal·larà una obra de gran for­mat de Fran­cesc Tor­res, cre­ada específica­ment. Venint d’ell, impac­tarà.

La nos­tra imatge

El cos i el ros­tre humà han estat un dels motius més repre­sen­tats al llarg de la història de l’art i a totes les cul­tu­res. En par­larà l’expo­sició La imatge humana (del 4 de juliol al 22 d’octu­bre) que Cai­xa­Fo­rum ha produït amb un dels seus col·labo­ra­dors de luxe, el Bri­tish Museum. Tot sigui dit, la mos­tra ja s’ha vist en un munt de cen­tres de la xarxa de l’enti­tat finan­cera, però en cap de català. Llui­ran obres d’un arc cro­nològic que va del 8.000 aC als nos­tres temps. Més enllà de la potència visual de les peces, aquest pro­jecte indaga en qüesti­ons com el poder, la vani­tat, la por a la mort o la bellesa.

I molt més...

Hi ha tant més que neces­si­taríem el diari sen­cer per reco­llir-ho tot. A l’agenda també hi hauríem d’ano­tar la pro­posta com­par­tida que pre­pa­ren el Museu d’Art de Girona i el Museu de l’Empordà de Figue­res sobre la des­co­berta de la Costa Brava per part dels artis­tes, en un pas­seig expo­si­tiu que arren­carà a finals del XIX i s’atu­rarà en la guerra del 1936 (d’abril a setem­bre); la invasió de retrats del segle XIX de les col·lec­ci­ons del museu del Prado al Cai­xa­Fo­rum Bar­ce­lona (del 15 de febrer al 14 de juny); el Joan Brossa para­te­a­tral al Cen­tre de les Arts Lliu­res de la Fun­dació Brossa (del 15 de març al 16 de juliol); el Zush eivis­senc a la Fun­dació Suñol (del 27 de gener al 20 de maig); el John Ber­ger mar­xista a la Vir­reina (del 12 de maig al 15 d’octu­bre); les tra­pe­lle­ries sobre el con­cepte del gust de Car­los Pazos a Can Fra­mis (del 7 de febrer al 4 de juny); un altre tra­pe­lla, el gra­fi­ter Tvboy, al Dis­seny Hub Bar­ce­lona (del 5 de juliol al 10 de setem­bre); un viatge a l’antic Museu de Repro­duc­ci­ons de Bar­ce­lona, obert el 1891, als Museus de Sit­ges (del 3 de novem­bre al 28 d’abril); i el cicle de mos­tres al Museu Abelló de Mollet dedi­ca­des al cen­te­nari del seu fun­da­dor, l’artista i col·lec­ci­o­nista Joan Abelló. Del cen­te­nari d’Albert Ràfols-Casa­mada també se’n sen­tirà a par­lar. I del de Tàpies, tot i que la gran expo­sició a Bar­ce­lona no es veurà fins al 2024.