Miró entra al món digital

“Un tros de fil pot des­en­ca­de­nar un món”. Amb aquesta poètica frase de Joan Miró es clou el docu­men­tal que la fun­dació de l’artista i la Fun­dació la Caixa han coproduït per a la pla­ta­forma gratuïta de con­tin­guts digi­tals Cai­xa­Fo­rum+. Els tapis­sos de Miró. Del fil al món, diri­git per Anna San­martí i de 40 minuts de durada, s’estrena aquest dime­cres a aquest nou canal que va posar en marxa l’enti­tat finan­cera fa just un mes i que ja té 22.000 subs­crip­tors i acu­mula 4.500 hores de visu­a­lit­za­ci­ons.

Miró ja tenia presència en l’ano­me­nat Net­flix cul­tu­ral dins el seu catàleg de mil pro­pos­tes ini­ci­als, per exem­ple amb un pro­jecte del premi que du el seu nom i que fins ara ha patro­ci­nat la Caixa (a par­tir d’aquest any el finançarà la Stav­ros Niarc­hos Foun­da­tion). I ara s’hi afe­geix aquest deliciós film que res­se­gueix el seu peri­ple pel món de la cre­ació tèxtil. “Això és molt fort!”, digué l’artista en veure en una expo­sició col·lec­tiva a la Sala Gas­par, a finals dels anys sei­xanta, uns tapis­sos de Josep Royo. El va voler conèixer de seguida i ple­gats van obrir una aven­tura artística fas­ci­nant amb els fils de motor.

Miró tenia lla­vors setanta i llargs anys, els matei­xos que té avui el Royo que veiem a la pan­ta­lla expli­cant vivències i anècdo­tes de les obres que es van ima­gi­nar i que van mate­ri­a­lit­zar. La pri­mera, el Tapís de Tar­ra­gona que Miró va dedi­car al metge que va curar i va cui­dar la seva filla quan va patir un greu acci­dent.

Aquest va ser l’estímul per for­jar cinc peces de grandíssims for­mats, d’entre les quals la que van con­ce­bre per al World Trade Cen­ter de Nova York i que va que­dar reduïda a cen­tres en els atemp­tats de l’11-S. Al docu­men­tal veiem la maqueta, pre­ci­osa, que en con­serva la Fun­dació Miró i frag­ments de la pel·lícula que va fer Pere Por­ta­be­lla el 1973 quan les tei­xi­do­res esta­ven cul­mi­nant l’enorme mar de fils. A una d’elles, Glòria Malé, també la sen­tim bro­dant records emo­ci­o­nants.

Dos altres monu­men­tals tapis­sos tenen un pro­ta­go­nisme pre­e­mi­nent al film, per les seves con­ne­xi­ons recents. Són pre­ci­sa­ment els que atre­so­ren la Fun­dació Miró i la Fun­dació la Caixa i que han estat res­tau­rats a la vista del públic en pocs anys de diferència, el 2019 i el 2022. El pri­mer, el que s’exposa a l’edi­fici de Sert, va ser­vir de model per fer l’actu­ació al de l’enti­tat finan­cera, que es va des­plaçar dels ser­veis cen­trals de Cai­xa­Bank, a l’avin­guda Dia­go­nal, al Cai­xa­Fo­rum. El tras­llat va ser tot un repte perquè, com remar­quen els tècnics, la peça, molt fràgil, feia una pila d’anys que no es movia de lloc i no podia viat­jar com qui enrot­lla una catifa. Aquest majestuós tapís és d’on la Caixa va extreure el seu famós logo­tip. Un cop repa­rat, l’ha fet lluir a l’antiga fàbrica Casa­ra­mona fins fa poc. Ara és a Madrid i després con­ti­nuarà fent gira per la resta de cen­tres Cai­xa­Fo­rum.

Els tapis­sos de Miró. Del fil al món és una cele­bració dels anhels d’expe­ri­men­tació d’un artista con­sa­grat que no volia repe­tir-se i d’un artista que no es fixava límits amb vint i pocs anys. Tots dos també van col·labo­rar en els magnífics sobre­tei­xims i en les no menys impres­si­o­nants teles cre­ma­des de l’última pro­ducció miro­ni­ana. De Royo, per cert, el Museu d’Art Modern de Tar­ra­gona n’obrirà a finals d’aquest mes una expo­sició que el rei­vin­di­carà com un cre­a­dor amb iden­ti­tat pròpia i que no hauríem de veure tapat per Miró.

El docu­men­tal, en català, té versió sub­ti­tu­lada en català i en cas­tellà. I pel canal de You­tube de la Fun­dació Miró, sub­ti­tu­lat també en anglès. Miró n’esta­ria encan­tat, creu el direc­tor del seu museu bar­ce­loní, Marko Daniel: “Ell sem­pre va pro­cu­rar difon­dre per totes les vies pos­si­bles la seva obra i l’art en gene­ral.” Al llarg d’aquest any, Cai­xa­Fo­rum+ estre­narà dos audi­o­vi­su­als miro­ni­ans més: un, diri­git per Nic­colò Bruna, sobre la nova ubi­cació de l’arxiu de la fun­dació, que va com­por­tar moure 16.000 obres sobre paper; i l’altre, diri­git per Merit­xell Colell i Jordi Morató, un viatge al Miró que va esco­llir molt cons­ci­ent­ment les obres que volia que con­servés la seva família i el seu museu bar­ce­loní.