Mirador
Prou ben repartit
Des de la primera fila de la platea, sense pujar a l’escenari perquè, com ell va explicar, hi ha una cama que li falla, el cronista Jaume Figueras, merescudíssim Gaudí d’Honor-Miquel Porter, va recordar que el talent d’Agustí Villaronga ja s’entreveia en un curt, Anta Mujer, que va dirigir quan tenia 23 anys. És així que Figueras, que va programar el curt quan també treballava a l’empresa d’exhibició Círculo A, va ser un dels premiats o participants en l’acte de lliurament dels Gaudí que van homenatjar Villaronga unes hores després que aquest morís. Sens dubte, el cineasta mallorquí, a causa de la tristesa de la seva absència, és qui va fer-se més present en una edició dels Gaudí que, per un cop, podia celebrar la qualitat d’unes quantes pel·lícules diverses (quatre o cinc, però això és molt) amb una participació catalana en la producció.
Quan Figueras va recollir el premi, de mans d’Ana García-Siñeriz, hi havia un cert suspens pel que fa a si els membres de l’Acadèmia del Cinema Català reconeixerien la immensa pel·lícula que, amb un equip format per amics, Albert Serra ha aportat amb Pacifiction. Aleshores Sebastian Vogler ja havia rebut el premi a la millor direcció artística, però s’imposaria una mena de venjança per totes les coses que ha dit Serra en contra dels actors i només a favor del propi talent? El mateix Figueras va dir: “És un cineasta més reconegut a fora que a casa.” Això tenint presents els premis que Pacifiction va recollint a França. Finalment, però, després que Artur Tort també rebés el reconeixent per la grandiosa fotografia del film, va anunciar-se el premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana per a Pacifiction.
Es podia dubtar que fos així perquè, restant-n’hi també a Alcarràs, Un año, una noche havia recollit diversos premis i en recolliria més fins arribar a cinc: efectes visuals, so, música original, muntatge i guió adaptat. Tanmateix, també va ser una manera justa de reconèixer la sensibilitat amb què Isaki Lacuesta aborda el trauma dels supervivents de l’atemptat a la sala Bataclan. També va ser just i bonic que Isa Campo fos qui agraís el premi al millor guió adaptat amb Lacuesta i Fran Araújo. I que l’absència d’Albert Serra, que tenia un compromís previ amb els organitzadors d’una retrospectiva que li dediquen a Los Angeles, propiciés que Montse Triola, ànima de la productora Andergraun, recollís el premi gros per a Pacifiction i convidés tots els artífexs presents del film a pujar a l’escenari: “L’Albert també s’ho mereix una mica”, va dir amb la seva habitual ironia.
Allò que sembla que van deixar clar els votants dels Gaudí és que, després de fer-ho amb Sis dies corrents, no volien premiar actors no professionals. Tampoc estrangers. Això va donar premis a La maternal, de Pilar Palomero, i va fer que Suro fos una altra de les triomfadores amb els premis als actors protagonistes (Vicky Luengo i Pol López) afegits al previsible a Mikel Gurrea per la direcció novella. També va restar premis a Alcarràs, tot i que, com havia de ser, se’n va endur els més importants. És així que Carla Simón va pujar diversos cops a l’escenari deixant clar i com cal que una pel·lícula és possible amb la col·laboració de molta gent que mereix l’agraïment.