Fugir del nazisme segons Pep Coll
Pep Coll (Pessonada, 1949) ha presentat la novel·la La llarga migdiada de Déu (Proa) que descriu l’odissea d’uns adolescents per fugir de la barbàrie nazi a través dels Pirineus. L’obra es basa en un episodi històric de la Segona Guerra Mundial a la França de Vichy del 1940. S’ambienta en el sud de França on hi conflueixen tota mena d’exiliats, republicans, espanyols, jueus, polonesos, belgues, holandesos i francesos que fugen del nazisme.
La novel·la se centra en un venedor ambulant que descobrirà un monestir en ruïnes amb desenes d’infants jueus. Mentre el nazisme arrasa Europa, els Pirineus apareixeran com l’única via d’escapada.
Per l’autor ha estat “interessant investigar les particularitats que té la persecució al sud de França”. “El més dramàtic és que la Germanderia francesa ha de detenir a jueus, són l’única policia que ho farà més enllà de la Gestapo perquè només podien ser col·laboracionista o herois desobedients. En alguns moments fan la vista grossa”, va explicar Coll.
També l’ha motivat estudiar els orfenats de la Creu Roja suïssa instal·lats al sud de França amb jueus d’origen alemany. Uns joves que un cop els Pirineus són controlats per la Gestapo hauran de patir l’aventura de fugir pel seu compte.
Sobre el títol, La llarga migdiada de Déu, Coll va recordar que el filòsof Friedrich Nietzsche va difondre a principis del segle XX el concepte de la mort de Déu. “En funció de les religions s’utilitzen metàfores com dir que Déu apareix i desapareix o que dorm per justificar l’Holocaust”, va concloure.
