Missió utòpica: revifar la Rambla
L’arquitecta Itziar González confia a 44 artistes convocats pel centre Santa Mònica la recuperació de les constants vitals del carrer “robat” als ciutadans
A la Rambla de Barcelona no hi viu gairebé ningú. Poc més de 80 persones que entre les bambolines en què s’han mutat les seves cortines observen l’escenificació de la tragicomèdia del turisme massificat. Segurament, no hi ha dada que expressi amb més cruesa i crueltat la decadència i la deshumanització d’aquest passeig tan emblemàtic de la ciutat. Dada, per cert, que fins al 2018 ni tan sols es coneixia. Va ser l’equip Km-Zero, liderat per l’arquitecta Itziar González, el que la va obtenir, picant porta per porta i preocupant-se per les vides que no compten, més i tot, fan nosa, en les urbs venudes al capitalisme depredador. Aquest estudi de professionals de diferents àmbits va guanyar el concurs per reformar la Rambla (dita també les Rambles) i al cap de sis mesos, ni un dia més del termini que marcaven les bases, va lliurar el projecte. Les obres ja s’han iniciat i la previsió és que culminin el 2030.
Però la idea de l’exregidora de Ciutat Vella no va ser mai confiar només la transformació d’aquest avui desfigurat espai públic a una proposta estètica. El veritable canvi es produirà, avisa González, quan se’l reapropiïn els ciutadans: “Les Rambles han de tornar a ser carrer, expressió, revolta.” Del pla que tenia per dotar-les de nou d’aquesta essència perduda, l’Ajuntament se’n va desentendre. Fins que l’any passat va aparèixer un còmplice per reprendre’l: el centre d’arts Santa Mònica.
I aquí, al capdavall del passeig, és on s’acaba d’obrir una exposició que és alhora una agència de treball, també oberta al públic, un públic que està cridat a no ser passiu sinó a interactuar i, més i tot, a actuar. Km-Zero ha traslladat a aquest equipament de titularitat de la Generalitat el mateix mètode que va fer servir durant aquells sis mesos intensos del 2018 en una sala que va llogar (pagant religiosament les despeses) al municipal Palau de la Virreina: compartit amb gents diverses. Si per gestar el nou cos urbanístic s’hi van implicar 600 persones, ara per cisellar l’ànima i el cor que trepitjaran el nou paviment, que s’asseuran en els nous bancs o que compraran diaris als nous quioscs s’han convocat 44 artistes, amb una acceptació molt heterogènia del terme artista.
El futur és ara
“Les Rambles no existeixen, ens les han robat, són un fantasma”, es dolia ahir l’escriptora Ortésia Cabrera, fent de portaveu d’aquesta coral de creadors que han estat escollits en una convocatòria que va interessar a 150 artistes. Tots, d’una manera o una altra, podran participar en aquest “exercici d’imaginació radical” per reactivar les constants vitals de la Rambla, segons sosté el director de Santa Mònica. “I no en el futur sinó en l’ara”, hi afegeix l’arquitecta.
De moment, el públic que traspassi les portes del centre d’art només es trobarà, a la planta de dalt, unes parets folrades de desitjos escrits en humils post-its. Són els conceptes que als 44 artistes els volten pel cap per fer realitat el que tot just és una utopia (l’exposició té per títol precisament Utopia Rambles): “Desindividualitzar”, “Un volcà”, “Que sigui per a tothom”, “Espai lliure”, “Veïns”, “Crear comunitat”, “Tornar a passejar”, “Posar en dubte l’acció de l’Ajuntament”... “Sovint l’única cosa que importa a l’administració és l’obra acabada, la intervenció física, i s’oblida dels valors que no són materials”, critica González, entusiasmada amb la segona oportunitat que té per plasmar el que van “somiar”: “Aquest és el veritable projecte.”
Els visitants podran seguir en temps real els processos de treball dels artistes, i implicar-s’hi. Els resultats, o “prototips” com els anomenen els comissaris (González, Puig i Elena Blesa), s’aniran desvelant fins al 28 de maig.
En una altra planta del centre, s’hi han desplegat els materials d’arxiu, alguns d’inèdits, que custodien l’aspecte que tindrà el passeig d’aquí una dècada. Per exemple, s’ensenya la cura que s’ha tingut pels arbres, un altre element viu que s’ha privilegiat. O per la il·luminació dels fanals, perquè no continuï girant l’esquena a les persones que viuen a la via.
Poques persones, no gaires més de 80, que el 2017 la plataforma SOS Rambles va entrevistar perquè parlessin de les llums i de les ombres que suposa viure i malviure en aquest espai que els barcelonins fa temps van deixar de sentir-se seu. L’entitat ha convertit aquesta iniciativa en píndoles que aquests dies anirà difonent per les xarxes socials. “Les obres han començat però els veïns continuen angoixats”, exclama González. I l’angoixa es tracta amb afectes humans, no amb ciment, per lluent que sigui.