La Col·lecció Furió, al Prado

El col·leccionista Vicenç Furió (Manresa, 1957) feia dies que tenia ganes d’anunciar-ho, però s’estava esperant que primer ho fes el museu del Prado. La pinacoteca madrilenya va fer públic ahir en un vídeo a instagram que ha adquirit una part molt rellevant del fons de gravats antics d’aquest professor d’història de l’art de la Universitat de Barcelona (UB). Es tracta d’un conjunt de 265 estampes, d’entre els segles XVI i XIX, unides per una mateixa iconografia: el món de l’art i els artistes.

El cap del gabinet de gravats i dibuixos del Prado, José Manuel Matilla, es felicitava a la xarxa social d’aquesta incorporació “extraordinària”, i remarcava que feia temps que la perseguien. I així és: el museu havia seguit de prop les exposicions, les conferències i el llibre, La imatge de l’artista, que va promoure Furió per difondre aquesta temàtica de la seva col·lecció, que és a més amb la que es va iniciar en el col·leccionisme fa 40 anys. La bona relació s’havia manifestat en préstecs temporals. Els tractes per a l’ingrés definitiu a la pinacoteca es van tancar a finals de l’any passat.

“Mai he col·leccionat per acumular obres sinó per buscar-les, estudiar-les, mostrar-les i escriure’n llibres. Amb mi aquesta part de la col·lecció ja havia fet el recorregut i el meu desig era que acabés sent pública. I ho serà en la institució més important del país, tot un honor”, ha explicat Furió.

Però el cas també és que els seus tresors marxaran de Catalunya. “Aquí no he sentit gaire interès. Jo volia que el museu que els rebés els valorés i els estimés”, diu. Al Prado, hi afegeix, hi trobaran un bon encaix. El museu ja els està catalogant i té en ment una futura exposició.

Furió és un dels pocs col·leccionistes de gravat antic de Catalunya i d’Espanya, amb el mèrit alhora de ser un gran expert d’aquesta disciplina. La seva voluntat ha estat sempre donar-la a conèixer i trencar els prejudicis que se’n tenen en el nostre context, a diferència del que passa a altres països d’Europa. La passió per les estampes que representen els artistes i la seva feina, els seus tallers, l’aprenentatge a les acadèmies, les exposicions i el comerç de l’art l’ha fet reunir peces d’alta qualitat i en força casos de gran raresa, “difícils de trobar si no hagués sigut pel meu interès constant d’anar-les buscant una per una al llarg d’anys. Moltes d’aquestes estampes mostren visualment escenes de l’art del passat que no existeixen en cap altre format artístic que no sigui el gravat”, sosté. Dins la nòmina d’artistes, destaquen els italians Enea Vico, Giorgio Ghisi, Pietro Testa i Salvator Rosa; els flamencs-holandesos Cornelis Cort, Aegidius Sadeler, Hendrick Goltzius i Jan Saenredam; el francès Abraham Bosse i els anglesos Hogarth, Thomas Ro·landson i James Gillray. “Són alguns dels millors gravadors europeus de l’època, encara que siguin noms poc coneguts pel públic no entès en la matèria”, subratlla.

Segons La Razón, el Prado n’ha pagat entre 230.000 i 250.000 euros. Furió prefereix no parlar de cap quantitat però sí precisa que han acordat una combinació de compra i de donació. “Els diners els invertiré en noves adquisicions”. “La gent no es fa la idea que els gravats són relativament assequibles. Es pot fer una col·lecció amb el que val una pintura mitjana i tenir un Rembrandt que no sigui rar per 1.000 euros.” Del geni holandès en posseeix un fons magnífic de més de mig centenar de peces que va exposar al centre cultural de Terrassa el 2018.

Furió continua conservant un segon bloc temàtic de la seva col·lecció, el que ha dedicat als grans mestres del gravat, amb altres firmes de nivell com Dürer i Goya, “i que és tan o més valuós. L’aniré ampliant, i la vida dirà quin serà el seu destí final”, rebla.