Art

Art

La retratista

L’artista cassanenca Lluïsa Botet Mundi va ser la primera pintora a exposar individualment, a Madrid el 1913,

A l’oli, pinta escenes costumistes i sobresurt pels seus retrats

És l’única pintora nascuda a les comarques gironines inclosa en la llista d’artistes vinculades a la revista ‘Feminal’ en l’exposició del Museu d’Art de Girona

Va ser una de les sòcies fundadores de l’associació espanyola de pintors i escultors

Són set qua­dres, retrats d’homes i dues dones vin­cu­lats a una mateixa família, però no en sabem iden­ti­fi­car els noms ni les dates. Com­par­tei­xen sig­na­tura: L. Botet. La veïna de Cassà de la Selva Alme Domingo manté un fil de paren­tiu amb l’autora dels qua­dres: la ger­mana de la seva àvia, Con­su­elo Muñoz, es va casar amb un germà de la pin­tora Lluïsa Botet (Cassà de la Selva, 1884-València, 1951). Una altra cas­sa­nenca, Maria Dolors Saura, té un Botet pen­jat sobre la xeme­neia a la sala d’estar: és un nen bufó amb un far­cell al terra i aguan­tant el que sem­bla un gec de pell, “com si sortís del Laza­ri­llo de Tor­mes”, el defi­neix Saura. No té gaire infor­mació de la pin­tora ni d’un qua­dre “que sem­pre ha estat de la família”. Havia sen­tit dir al pare que el qua­dre era a Ca l’Hos­pi­talé, uns cosins que vivien a prop dels Botet.

Pin­tora i gra­va­dora, Lluïsa Botet era filla de Rita Mundi i del sot­sins­pec­tor de sani­tat mili­tar, el begu­renc Domènec Botet, que, el 1883, en una excedència, va ser des­ti­nat a Cassà. Segons explica el gale­rista i estudiós de l’art Fer­nando Alco­lea, quan Lluïsa Botet va com­plir divuit anys, el Cen­tre Repu­blicà de Cassà de la Selva li va com­prar un retrat del pre­si­dent de la Pri­mera República, Nicolás Sal­merón, per al seu saló bibli­o­teca.

Botet, que va tre­ba­llar com a pro­fes­sora de dibuix a l’escola d’adults de València, pinta esce­nes cos­tu­mis­tes, amb gita­nes i figu­res infan­tils. Excel·leix com a retra­tista. A l’oli El ensayo (1928), de la col·lecció del Museu Reina Sofia, es veuen dues gita­nes, una con­cen­trada amb la gui­tarra i l’altra som­ri­ent a la pin­tora. “En un ambi­ent de res­tric­ci­ons per a les artis­tes, Lluïsa Botet, amb Mar­ce­lina Pon­cela, Paz Eguía, Car­men Alco­verro i Pilar Mon­ta­ner van impul­sar, el 1910, com a sòcies fun­da­do­res l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Pin­tors i Escul­tors”, apunta la his­to­ri­a­dora de l’art Lucía Pérez García.

El 1913, Lluïsa Botet va ser la pri­mera pin­tora de l’Estat en expo­sar indi­vi­du­al­ment a Madrid, al Saló Itur­rioz, amb més de trenta qua­dres de pai­sat­ges, retrats i estu­dis de gita­nos. L’any següent, va expo­sa­rar a la sala Athe­nea, pol del nou­cen­tisme a Girona. Pre­ve­ient la seva tra­jectòria, el 26 de març del 1911, la revista Femi­nal li havia dedi­cat l’arti­cle Una pin­tora cata­lana. En el text es des­taca els estu­dis “bri­llants” de “qui posa en alt lloc el nom de la dona cata­lana fora de la seva terra nadiua”. La for­mació de Botet passa per l’Escola de Belles Arts de Bar­ce­lona i l’Acadèmia de Pilar Vila­ret, també en pin­tura i gra­vat a l’Acadèmia de Sant Fer­nando de Madrid. Hi ha una foto­gra­fia de Lluïsa Botet, de per­fil, amb bar­ret i acom­pa­nya el text dos dels seus qua­dres, de què un és un ball gitano. Femi­nal li dedi­carà un nou arti­cle el 27 de maig del 1917: “Tant en la com­po­sició com en el dibuix, com en la jus­tesa del colo­rit, demostrà la seva sin­ce­ri­tat, la seva mes­tria, man­cada d’exa­ge­ra­ci­ons i de con­ven­ci­o­na­lis­mes.” Hi ha una foto­gra­fia en què se la veu en un pati pin­tant un qua­dre gran amb una model ves­tida de valen­ci­ana.

El 2008, la publi­cació Plecs de l’Arxiu de Cassà, en un monogràfic sobre els pin­tors i escul­tors del muni­cipi des del 1881, va posar en valor l’obra de Lluïsa Botet. El seu nebot, el far­macèutic de Cassà Joa­quim Botet i Muñoz (1911-1979), en va seguir la tra­jectòria artística.

Lluïsa Botet és l’única artista nas­cuda a les comar­ques giro­ni­nes i vin­cu­lada a la revista Femi­nal en la llista de l’expo­sició Feresa de silenci al Museu d’Art de Girona. Se’n fa un esment en la pro­jecció de dia­po­si­ti­ves i s'hi pot veure un dels gra­vats que va rea­lit­zar. Botet també és en una altra llista: la recerca artística en femení L’art a Girona als segles XIX I XX, de la gale­rista Rosa Pous, pro­jecte gua­nya­dor el 2008 de la beca 8 de Març. S’hi inclo­uen 28 artis­tes més: la pin­tora Angela Dal­mau i Iscle, la pro­fes­sora de dibuix Teresa Pui­xan i Car­re­ras, la pin­tora olo­tina Carme Gela­bert i Codina, la pin­tora Fran­cesca Solé i Quin­tana, la pin­tora Elena Noga­reda i Cuéllar… Llis­tes de dones per explo­rar.

L’última acti­vi­tat cone­guda de Lluïsa Botet és la seva par­ti­ci­pació, el 1936, en l’expo­sició de pin­tura de València orga­nit­zada per l’Aliança d’Intel·lec­tu­als per a la Defensa de la Cul­tura.

Fins al 26 de febrer
es pot veure al Museu d’Art de Girona l’exposició Feresa de silenci. Les artistes a la revista ‘Feminal’ (1907-1917) De perfil feminista i orientat a la dona burgesa, es va publicar durant deu anys. En els 128 números de ‘Feminal’, es van mencionar fins a 74 artistes, de què 24 eren estrangeres i la resta, catalanes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia