Pere Antoni Pons, contra el món

Pere Antoni Pons(Campanet, 1980) és un periodista, crític literari i artístic, cronista, poeta i novel·lista que ha publicat, entre d’altres, sis llibres de poemes (el darrer, Dilema d’energies, el 2022); quatre llibres d’entrevistes, a Joan Francesc Mira, Damià Ferrà-Ponç, Guillem Frontera i Jean Marie del Moral; les novel·les La felicitat dels dies tristos (2010), Tots els dimonis són aquí (2011) i Si t’hi atreveixes (2014) i el llibre de perfils Un arxipèlag radiant (2019).

Ara presenta Contra el món (Empúries), en què un cataclisme fa desaparèixer la serra de Tramuntana de Mallorca. Sencera. Però el món continua endavant i, malgrat tot, també ho fa la major part de la població de l’illa, que afronta una reconstrucció tan salvatge com quimèrica. Més enllà de si això significarà una desfeta irreversible de Mallorca, tres amics veuran com la catàstrofe també porta al límit les seves vides i contradiccions.

“Feia nou anys de l’última novel·la i en aquesta es nota que ha crescut molt com a autor, tot i que sempre ha estat ambiciós. Les tres anteriors eren obres de formació. En aquesta crea un món obrint el gran angular”, assegura l’editor, Jordi Rourera. “És una obra molt original que comença amb un element fantàstic, té puntes d’humor i està plena de frases dignes de ser subratllades. És una obra que sacseja», afegeix.

Aquest fet insòlit inicial “és una metàfora de Mallorca vista com un solar immens”, defineix l’autor. “Què passa, quan desapareix una cosa que ens defineix? Tots els personatges han perdut alguna cosa que no poden recuperar”, afegeix Pons.

Se li va ocórrer fa vuit o deu anys però no gosava escriure-la perquè no creia que pogués sortir-se’n “amb una arrencada tan demencial”. Tot ho va canviar la pandèmia i una miocarditis, de la que ja està totalment recuperat. “Em van dir que m’havia d’aturar i va ser com si el món, en un acte de solidaritat, també s’aturés”, comenta amb sornegueria.

El que semblava impossible va passar i es va normalitzar d’una manera molt ràpida. “La literatura fa normal l’excepcionalitat i l’excepcional es converteix en normal; utilitzo l’impossible per explicar millor la realitat.”

Hi ha una visió universal de la societat, amb tics i defectes, però també una de més local. “És diu que Mallorca és una illa com fora del món i no és cert, al contrari, Mallorca, ara mateix, és el món, concentrat, i he volgut ficar tot el món dins de l’obra. Però no és una elegia de Mallorca, és un testament postapocalíptic. La Mallorca d’aquí vint anys serà com la del meu llibre, perquè hi ha una sèrie de processos que no es poden aturar. A Mallorca s’ha fet creure que només es pot viure del turisme i ara ja és irreversible, cosa que em genera frustració i impotència”, confessa Pere Antoni Pons.

Tot i el plantejament inicial estripat, és una novel·la realista. “Hi ha idees sociopolítiques, però als personatges els passen coses, no és una novel·la d’idees i prou.”

L’estructura, ben meditada i combinant tècniques, té de sis parts. La primera és un personatge narrador. A la segona hi ha tot de veus, el clàssic d’una per capítol, que es repeteix en la cinquena part. A la tercera part es mostra una visió més general de la situació. La quarta és una escena coral on hi ha tots els personatges que coincideixen en la inauguració d’una mostra artística. I la sisena part és el final sobre el qual no en parlarem.

De personatges n’hi ha uns quants, és clar, també de femenins; alguns venen de la immigració peninsular i altres de més enllà, com ara el Marroc, però Pons juga amb tres protagonistes principals: Maties (exdirector del sector hoteler), Miquel (activista ecologista) i Sebastià (artista plàstic).

Pere Antoni Pons utilitza com a material narratiu i reflexiu una estada com a assessor que va fer a l’Aràbia Saudita, on va participar en el projecte de The Line, la macrociutat futurista i ecològica que volen crear en aquell ric país.

Tornant a la societat mallorquina, Pons deixa una pregunta flotant en l’aire: “Hem perdut tant que si mai guanyem, ho sabrem reconèixer?” Aquest i altres plantejaments els trobareu en un text al·legòric i realista, tràgic i sarcàstic, íntim i universal.