Carnestoltes macabre

La molinera i el pastor de la gralla. No és una rondalla sobre un home solitari i rude, Joan Galceran Viusà, que mentre deixa pasturant el ramat ajuda el jove matrimoni del Molí Vell de l’Armentera, Jaume Tarrés Aubach i Margarida Pineda Comas, a fer farinada per als porcs i, per enjogassar els tres fills, Jaume (de cinc anys), Enric (de tres) i Mercè (de setze mesos), toca la gralla. És un feminicidi comès el dimarts de carnaval del 1894, un 6 de febrer.

Era un dia de festa a la casa del Molí Vell perquè un oncle de la Margarida els havia visitat. Després de dinar, en Jaume, amb el fill gran, se’n va a escoltar les sardanes que es fan a plaça. Molt a prop del Molí Vell, en un trencant del carrer del Mar, Joan Galceran diu a Maria Quer Font, amb qui conviu, i a la filla de la Maria que no l’esperin per anar a escoltar les sardanes, que abans anirà a fer una mica llenya. En Joan marxa amb una destraleta i la gralla. Acabada l’última sardana, cap a quarts de sis de la tarda, el moliner i el fill tornen al Molí Vell i troben la porta entreoberta; massa foscor i massa silenci. En Jaume crida la dona, que no respon. Encén un llum i veu la Margarida i les criatures petites en un toll de sang. “La dona estava sota la taula boca avall, amb el cap esberlat per sis cops de destral i un de martell, amb el cervell que en sortia. El nen Enric també tenia tres cops de destral al cap i la nena, Mercè, malferida, però viva.” Amb aquesta precisió ho detalla l’alcalde de l’Armentera, Àngel Caussà, en un ban publicat el 10 de febrer amb el qual va empaperar tota la comarca, i és que el crim de la molinera i els seus fills havia causat un gran impacte. L’alcalde va inspeccionar l’escena del crim i, a banda d’una troca de fil encarnada i un mocador tacat de sang per dues puntes, hi va haver dues coses que li van cridar l’atenció: l’ampolla d’aiguardent mig buida damunt la taula i una taca de sang a la finestra que donava a la bassa del molí. Això li va fer pensar que l’assassí potser hi havia llançat l’arma homicida per fer-la desaparèixer. Va donar ordres d’obrir les comportes de la bassa per buidar-la. Seria un procés lent, que trigaria hores. Mentrestant, l’alcalde sabia el que calia fer: interrogar Joan Galceran, conegut a l’Armentera com “el pastor de la gralla”. Era un home vidu que, des de feia temps, era sabut que “rondava” la molinera. És a dir, que assetjava sexualment Margarida Pineda. Perquè, a banda del cap esberlat, també hi havia signes de violació. “Ja podeu mirar-me, que no em trobareu ni una gota de sang”, va respondre, desafiador, el pastor quan l’alcalde i un grup d’homes el van apressar a casa de Maria Quer. Amb aquella actitud els semblava clar que era el culpable i el van tancar. L’endemà al matí, la bassa del molí ja era buida i les suposicions de Caussà es van confirmar. Al fons, enmig del llot, hi havia una destral que alguns veïns van identificar de seguida. Era propietat de la Maria, tal com ella va reconèixer. També va explicar que en Joan l’hi havia agafat dient que li anava millor per fer estelles. Quan van dir al pastor que havien trobat l’arma, va confessar: aquell dimarts de carnaval, cap a quarts de cinc de la tarda, va marxar decidit a tenir relacions amb la molinera, “costés el que costés”. I ho va preparar a consciència. Va sortir de casa amb dos vestits posats i, quan va arribar al Molí Vell, es va descalçar per no fer soroll. La Margarida sargia roba amb la petita a la falda. Va colpejar la molinera i la va violar. Els nens cridaven i també els va colpejar. Quan estava a punt de marxar, va tornar a abusar de la molinera. Anant cap al poble, es va aturar al Rec Vell per acabar de netejar la sang i, finalment, va cremar la roba i va eliminar les proves incriminatòries. Per assegurar-se la coartada davant del veïnat, va deixar-se veure a la plaça quan la cobla tocava l’última sardana. I, abans de tornar a casa de Maria Quer, es va aturar a comprar botifarres per sopar.

La història, recuperada per l’Arxiu de l’Alt Empordà, forma part de la sèrie de pòdcasts Històries arxivades de Patrimoni Cultural de la Generalitat.