A través dels ulls d’una nena

Com la seva nena protagonista, l’opera prima de l’irlandès Colm Bairéad és aparentment tranquil·la. Creant-hi una tensió de manera soterrada, hi ha un munt de sentiments a An cailín ciúin, títol original en gaèlic d’un film promogut internacionalment amb l’anglès The quiet girl: la tristesa de la solitud, la necessitat d’afecte, el neguit de ser considerat algú estrany, el dol per una pèrdua. Cáit (encarnada per una nena, Catherine Clinch, que resulta entranyable) és pràcticament rebutjada per la seva família humil (la mare resignada, el pare, tan orgullós com irresponsable, les germanes que la veuen com un animal estrany) i pels companys de l’escola, on intenta passar desapercebuda.

Arran de l’arribada d’una nova criatura, coincidint amb les vacances d’estiu, Cáit és enviada a la casa on hi viu una cosina de la mare amb el marit.

Som a la Irlanda rural (en un lloc on es conserva el gaèlic, cosa que fa que aquest sigui el primer film parlat majorment en aquesta llengua nominat a l’Oscar “internacional”) i el matrimoni (Eibhlín i Séan) que acull temporalment Cáit viu d’una petita propietat agrícola i ramadera. La nena tot ho observa, amb la intensitat i el silenci dels millors personatges infantils del cinema, i allò que sabem és a través de la seva mirada. Eibhlin diu a Cáit que hi ha vergonya en una família amb secrets, però li amaga una cosa que la nena sabrà a través d’una veïna, que sembla posada una mica amb calçador per la conveniència narrativa.

Aquesta veïna és la nota discordant en una pel·lícula que a vegades s’acosta al sentimentalisme però que manté una contenció amb què transmet emoció fins a arribar a una bella catarsi sense paraules .