“Afrontem dilemes morals a tothora”

Vius la teva vida amb ulls per observar les coses. No cal experimentar-ho tot d’una forma directa per entendre la psicologia de les altres persones. Si no entens el que senten les altres persones, què estàs fent com a cineasta?

He d’anar alerta, perquè de vegades és una forma de parlar, no sempre dic les coses seriosament. Soc ateu d’una manera devota. Afrontem dilemes morals a cada moment, cada dia, a tothora.

Els temes que jo he abordat a les meves pel·lícules fa dècades que són als diaris, la ràdio... La diferència és que jo no en faig sensacionalisme, tracto aquests temes d’una manera seriosa, sense demonitzar les persones, que de vegades preocupa el públic.

Hauria de fer pel·lícules diferents, perquè les que vaig rodar als meus inicis, com Benvinguts a la casa de nines, Happiness i Cosas que no se olvidan (Storytelling), no trobarien finançament avui.

No ho sé. Jo el que vull és que el públic sigui capaç de sentir-se commogut amb els meus personatges i al mateix temps vull que hi hagi un desvinculament irònic que li permeti tenir-ne una comprensió més analítica.

Quan penso en les pel·lícules que he fet, crec que totes reflecteixen la meva sensibilitat. Més que fer una pel·lícula i afegir-hi una idea o l’humor, els camins de la comèdia són inexplicables i a més estan interrelacionats. Hi ha qui pensa que les meves pel·lícules són molt divertides i per a d’altres són molt tristes. Per a mi són les dues coses.

No sé si se m’entén millor a Europa que als Estats Units, però se m’entén, sens dubte, d’una manera diferent. A Europa em veuen més com un comentarista crític de la societat nord-americana, dels seus valors. En canvi, als EUA, em sembla que té menys a veure amb les particularitats de la nostra societat i veuen al meu cinema una cosa molt més universal.

No és que estigui condicionat, sempre té a veure amb els diners. Si els diners fossin allà, hi hauria més pel·lícules. No estan esperant que acabi d’escriure el guió, és a l’inrevés, jo espero que em puguin donar els diners.

Deixi’m aclarir una cosa, no és que hagi estat vetat. El meu advocat diu que havia estat virtualment vetat, però és una persona molt bromista. Res del que jo dic t’ho pots prendre d’una forma literal. No em preocupa gens, l’únic que espero és poder aconseguir els diners. Només tinc els diners al cap, de tota la resta ja me n’ocuparé.

Penso en la direcció quan estic escrivint, i en el seu pressupost. Porto escrivint des que vaig començar a llegir, així que hi estic habituat. En canvi, estar rodant en un estudi no sempre és divertit. A alguns directors els encanta estar envoltats de centenars de persones, dels actors... Però per a mi és estressant. Em puc imaginar una inscripció a la meva tomba que diu que estava fart de tot això. Però estar envoltat de tot això és el preu que he de pagar per fer una pel·lícula.