Llibres

Bromera presenta tres novetats importants

Fa pocs mesos, Pla­neta va entrar a l’acci­o­na­riat de Bro­mera, l’edi­to­rial d’Alzira, però, segons comenta Ber­nat Bata­ller, direc­tor comer­cial, tot con­ti­nua igual i el de Josep Gre­gori “està sent un relleu molt tran­quil”, sense can­vis ni pres­si­ons.

Com és tra­dició pri­ma­ve­ral, un grup d’autors i de tre­ba­lla­dors de Bro­mera van pujar a Bar­ce­lona per pre­sen­tar nove­tats des­ta­ca­des en directe. Marc Sena­bre, nou edi­tor en lloc de Gonçal López-Pampló (canvi previ a l’entrada de Pla­neta), va par­lar de l’obra de Pierre Lemai­tre (París, 1951), El gran món, amb tra­ducció d’Albert Pejó. “És el pri­mer títol d’una nova tetra­lo­gia de l’autor francès, Els anys glo­ri­o­sos; seran obres inde­pen­dents tot i que, com diu ell, lle­gir-les en ordre tindrà algu­nes recom­pen­ses per al lec­tor”, va comen­tar Sena­bre.

Som al 1948, a la Indo­xina les tro­pes fran­ce­ses s’enfron­ten a la resistència anti­co­lo­nial; a Bei­rut, els Pelle­tier viuen l’inici del des­cab­de­lla­ment fami­liar. Els fills aban­do­nen defi­ni­ti­va­ment la llar fami­liar: Jean, Françoise i Hélène a París, i Étienne a Sai­gon per­se­guint els ras­tres del seu amant des­a­pa­re­gut en acte de ser­vei. Cadascú viurà dife­rents experiències que mar­ca­ran el seu destí i el dels seus fami­li­ars. A la trama també hi ha un assas­si­nat per resol­dre, transac­ci­ons il·legals, una inves­ti­gació periodística peri­llosa…

“No és novel·la històrica, però sí una nova mos­tra de la des­tresa de Lemai­tre per enfi­lar històries molt lle­gi­do­res.”

El segon lli­bre és Dotze, de Vicent Usó (Vila-real, 1963), un autor cons­tant, dels d’escriure cada dia, amb una vin­tena de títols i una quin­zena de pre­mis. Una dona –de la que no sabrem el nom– d’una sei­xan­tena d’anys, jubi­lada abans d’hora i amb limi­ta­ci­ons físiques, que viu en un pis de Vila-real, està sepa­rada del car­rer per dotze gra­ons. Un crit esfereïdor al pis del cos­tat trenca la mono­to­nia de la vida en reclusió. La inves­ti­gació de l’ori­gen del crit la por­ten a enfron­tar-se amb els records del pas­sat: el germà mort, les com­pli­ca­des rela­ci­ons fami­li­ars o el fracàs del seu pro­me­tatge. Com a lec­tors assis­tim a una mena de con­fessió íntima, on els pen­sa­ments, les pors i els secrets més pro­funds se’ns mos­tren sense fil­tres.

“Quan vaig aca­bar No sabràs el teu nom vaig plan­te­jar-me escriure una novel·la de veïns que par­len al vestíbul de l’edi­fici, però un per­so­natge que els observa i escolta sense poder sor­tir de casa seva em va seduir i vaig dei­xar estar a la resta”, va expli­car l’autor.

“Jaume Cabré diu que el tema de les novel·les el diuen els lec­tors, però suposo que la sole­dat és un dels temes de fons; l’obra és un soli­lo­qui d’aquesta senyora que, men­tre medita si fer una tru­cada o no, ens va nar­rant una sèrie d’històries que par­tei­xen dels objec­tes de casa seva”, comenta Usó que, com Lemai­tre, un cop més demos­tra la seva perícia, tècnica i dedi­cació amb aquesta obra ambi­en­tada el 2010. “La vaig enlles­tir just abans de la pandèmia, per un cop vaig anar davant dels fets”, va afe­geir amb humor.

El ter­cer títol és Les males dones, de Mari­lar Alei­xan­dre (Madrid, 1947), escrip­tora i tra­duc­tora de llen­gua gallega. És biòloga i catedràtica a la Uni­ver­si­tat de San­ti­ago de Com­pos­tel·la. Des del 2017 forma part de la Reial Acadèmia Gallega.

En aquesta novel·la, que va rebre el Pre­mio Naci­o­nal de Nar­ra­tiva 2022, traduïda pel nar­ra­dor i poeta Sebastià Por­tell, l’autora ordeix una història sobre les reclu­ses de la presó per a dones La Galera, a finals del segle XIX, a La Coru­nya. “Tant en poe­sia com en nar­ra­tiva acos­tumo a tocar la violència social, la que s’aplica con­tra col·lec­tius des­proveïts de poder”, va comenta Alei­xan­dre.

Basada en fets reals, tot i que “hi ha molt poca docu­men­tació perquè ningú en feia cas”, a la novel·la es mos­tra la dura vida de les 300 reclu­ses i l’ajut efímer en forma de clas­ses d’alfa­be­tit­zació que van rebre de l’exte­rior per part de dones com ara Con­cepción Are­nal i Juana de Vega. “Eren dones no tra­di­ci­o­nals, libe­rals, que van plan­tar cara a la soci­e­tat de l’època per aju­dar a aques­tes reclu­ses tan­ca­des per viure al car­rer, per robar un tros de pa o per cap motiu.”

Per tant, un lli­bre sobre la importància de la soro­ri­tat abans que aquest con­cepte fos cone­gut, amb una pro­ta­go­nista de 15 anys que fa de fil con­duc­tor entre l’entra­mat de vides.

“És un lli­bre per­fecte per entrar a la lite­ra­tura gallega actual; hi ha poe­mes traduïts per pri­mer cop al català, entre­mig d’un estil líric de tex­tu­res diver­ses, tot i que hi ha esce­nes molt dures”, va afir­mar Por­tell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.