Bromera presenta tres novetats importants
Fa pocs mesos, Planeta va entrar a l’accionariat de Bromera, l’editorial d’Alzira, però, segons comenta Bernat Bataller, director comercial, tot continua igual i el de Josep Gregori “està sent un relleu molt tranquil”, sense canvis ni pressions.
Com és tradició primaveral, un grup d’autors i de treballadors de Bromera van pujar a Barcelona per presentar novetats destacades en directe. Marc Senabre, nou editor en lloc de Gonçal López-Pampló (canvi previ a l’entrada de Planeta), va parlar de l’obra de Pierre Lemaitre (París, 1951), El gran món, amb traducció d’Albert Pejó. “És el primer títol d’una nova tetralogia de l’autor francès, Els anys gloriosos; seran obres independents tot i que, com diu ell, llegir-les en ordre tindrà algunes recompenses per al lector”, va comentar Senabre.
Som al 1948, a la Indoxina les tropes franceses s’enfronten a la resistència anticolonial; a Beirut, els Pelletier viuen l’inici del descabdellament familiar. Els fills abandonen definitivament la llar familiar: Jean, Françoise i Hélène a París, i Étienne a Saigon perseguint els rastres del seu amant desaparegut en acte de servei. Cadascú viurà diferents experiències que marcaran el seu destí i el dels seus familiars. A la trama també hi ha un assassinat per resoldre, transaccions il·legals, una investigació periodística perillosa…
“No és novel·la històrica, però sí una nova mostra de la destresa de Lemaitre per enfilar històries molt llegidores.”
El segon llibre és Dotze, de Vicent Usó (Vila-real, 1963), un autor constant, dels d’escriure cada dia, amb una vintena de títols i una quinzena de premis. Una dona –de la que no sabrem el nom– d’una seixantena d’anys, jubilada abans d’hora i amb limitacions físiques, que viu en un pis de Vila-real, està separada del carrer per dotze graons. Un crit esfereïdor al pis del costat trenca la monotonia de la vida en reclusió. La investigació de l’origen del crit la porten a enfrontar-se amb els records del passat: el germà mort, les complicades relacions familiars o el fracàs del seu prometatge. Com a lectors assistim a una mena de confessió íntima, on els pensaments, les pors i els secrets més profunds se’ns mostren sense filtres.
“Quan vaig acabar No sabràs el teu nom vaig plantejar-me escriure una novel·la de veïns que parlen al vestíbul de l’edifici, però un personatge que els observa i escolta sense poder sortir de casa seva em va seduir i vaig deixar estar a la resta”, va explicar l’autor.
“Jaume Cabré diu que el tema de les novel·les el diuen els lectors, però suposo que la soledat és un dels temes de fons; l’obra és un soliloqui d’aquesta senyora que, mentre medita si fer una trucada o no, ens va narrant una sèrie d’històries que parteixen dels objectes de casa seva”, comenta Usó que, com Lemaitre, un cop més demostra la seva perícia, tècnica i dedicació amb aquesta obra ambientada el 2010. “La vaig enllestir just abans de la pandèmia, per un cop vaig anar davant dels fets”, va afegeir amb humor.
El tercer títol és Les males dones, de Marilar Aleixandre (Madrid, 1947), escriptora i traductora de llengua gallega. És biòloga i catedràtica a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Des del 2017 forma part de la Reial Acadèmia Gallega.
En aquesta novel·la, que va rebre el Premio Nacional de Narrativa 2022, traduïda pel narrador i poeta Sebastià Portell, l’autora ordeix una història sobre les recluses de la presó per a dones La Galera, a finals del segle XIX, a La Corunya. “Tant en poesia com en narrativa acostumo a tocar la violència social, la que s’aplica contra col·lectius desproveïts de poder”, va comenta Aleixandre.
Basada en fets reals, tot i que “hi ha molt poca documentació perquè ningú en feia cas”, a la novel·la es mostra la dura vida de les 300 recluses i l’ajut efímer en forma de classes d’alfabetització que van rebre de l’exterior per part de dones com ara Concepción Arenal i Juana de Vega. “Eren dones no tradicionals, liberals, que van plantar cara a la societat de l’època per ajudar a aquestes recluses tancades per viure al carrer, per robar un tros de pa o per cap motiu.”
Per tant, un llibre sobre la importància de la sororitat abans que aquest concepte fos conegut, amb una protagonista de 15 anys que fa de fil conductor entre l’entramat de vides.
“És un llibre perfecte per entrar a la literatura gallega actual; hi ha poemes traduïts per primer cop al català, entremig d’un estil líric de textures diverses, tot i que hi ha escenes molt dures”, va afirmar Portell.