Dagoll Dagom inicia el seu adeu elogiant l’art de Rusiñol

Dagoll Dagom estrena dilluns al Teatre Poliorama una adaptació de L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol. S’hi estaran fins al 30 d’abril. S’ha anunciat com el darrer musical de creació amb signatura d’una companyia amb 50 anys de trajectòria. I que des del 1978, amb l’Antaviana i la música de Sisa, s’ha erigit en la companyia bandera del teatre musical en català. La productora Anna Rosa Cisquella (l’última que es manté en actiu del triumvirat històric que es completava amb Joan Lluís Bozzo i Miquel Periel) ha rescatat una obra rellegida, de feia temps. Ara, però, s’ha desencallat gràcies a l’adaptació de Marc Rosich, la composició musical d’Andreu Gallén (descartant la que Rusiñol preveia d’Enric Morera en el text original del 1898) i una coreografia molt física ideada per Ariadna Peya.

L’alegria que passa de Rusiñol explicava el dubte del fill de l’alcalde entre acceptar la monotonia i la seguretat del poble o bé deixar-se endur pel seu enamorament amb la cantant de la companyia de varietats. Aquesta, en canvi, somiava amb la tranquil·litat d’una llar de foc. Els mons dels obrers de la fàbrica i dels artistes es contraposen i es produeix una reacció inesperada per a l’amo de la fàbrica.

El repte de L’alegria que passa és majúscul perquè tots els intèrprets intercanvien papers: són els músics de l’escena (a Maremar, Gallén va fer que pràcticament tots cantessin a cappella) i també actors. Ara, a més, cada actor interpreta personatges de la ciutat grisa i també de la companyia d’artistes. El muntatge, ara, respira molt a partir de la disposició dels cossos; és molt física, la coreografia reforça els dos mons que es contraposen i s’enfronten. La trama exposa aspectes en què el públic pugui donar la raó al comportament tant dels ciutadans com dels artistes itinerants: els personatges s’humanitzen per les seves contradiccions.

Tots els actors, en realitat, tenen un personatge més potent en un grup que en l’altre, en el qual fan més d’acompanyament. Qui manté una proporció al 50% entre les dues mentalitats és Àngels Gonyalons, que tant interpreta l’alcalde (que mira de despertar el poble amb la contractació de la companyia) com el director de la troupe, que celebra tenir una plaça on fer-hi estada. Dels nou intèrprets, Gonyalons és la que té més trajectòria amb Dagoll, juntament amb Mariona Castillo, que va protagonitzar Cop de rock el 2011. Gonyalons celebra l’eclecticisme d’una obra que busca l’art total que perseguia Rusiñol igualant els condiments artístics de la balança. El text de 1898 no arribava als 25 minuts. El llibret ha ampliat el pes dels personatges, partint d’altres obres del mateix Rusiñol. Si en l’original l’acció passava en un descampat on plantaven la caravana, ara se situa en un poliesportiu perquè el teatre fa temps que està tancat per reformes. L’alegria que passa pregunta quin és el paper de l’art en les nostres vides.