Los Toreros Muertos celebren avui els 60 anys de Las Vegas

Diu Pablo Carbonell (Cadis, 60 anys) que el 2020 Los Toreros Muertos van publicar el disc Colegio público Javier Krahe per “mantenir viu l’esperit d’un home tan lliure com Krahe”. “Crec que va trobar la felicitat, per dues raons: mai no va treballar a l’estiu i no canviava de cotxe, així que els seus trajectes de Madrid a Zamora es feien eterns, però no l’importava. ‘Quina pressa tinc, si m’hi passaré tres mesos?’, deia”, explica Carbonell durant una conversa amb motiu del concert que oferirà aquesta nit el seu grup, Los Toreros Muertos, a la sala Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols (23 h), amb què comença la programació especial del seu 60è aniversari. El projecte Krahe va quedar tocat per la pandèmia, però també per una evidència: “Krahe era molt agut i nosaltres som una mica iconoclastes i pallassos, així que quan canto les seves cançons és com si em posés el vestit de sensat.” I així ho farà segurament avui a Sant Feliu, en un apartat del concert, però el protagonisme el tindran sobretot els èxits de la banda durant els anys vuitanta: Yo no me llamo Javier, Mi agüita amarilla, On The Desk, Soy un animal, Pilar... Sempre amb “una mirada irònica” i amb una línia musical eclèctica alimentada per grups com ara Talking Heads i “la filosofia de Frank Zappa”.

Després de 15 anys d’absència, el grup es va reunir el 2007. “Jo, que havia tingut una etapa d’aterratge psicodèlic i un llarg cap de setmana de diversos anys, quan vam reprendre Los Toreros Muertos em vaig sentir bé. Encara era el mateix iconoclasta i el mateix pallasso, i fins i tot tenia més clar que la meva vocació de sàtir és el camí a seguir.” Tenen temes nous i ganes de tornar a l’estudi de gravació. “L’humor és un bon conservant”, diu.