Núria Espert torna al bressol teatral de fa 70 anys

L’actriu Núria Espert va recordar ahir al migdia que Josep Maria de Sagarra li va fer una prova en un despatx del Romea, quan tenia 16 anys. La va aprovar. Aquell va ser el seu debut teatral, pels volts dels anys cinquanta. Tot i que va tornar el 2020 amb un recital, dirigit per Lluís Pasqual (Romancero gitano, en el qual recordava les seves primeres intervencions en els Nius d’Art), ara tanca una parèntesi d’uns 70 anys. L’actriu lidera una producció de Focus: La Isla del Aire. Dirigida per Mario Gas, és una adaptació de la novel·la d’Alejandro Palomas.

Com totes les obres de Focus, aspiren al fet que, després de l’estada a Barcelona, tingui gira a Catalunya, faci temporada a Madrid i gira a l’Estat espanyol. Al costat d’Espert, interpreten aquest drama lluminós Vicky Peña, Teresa Vallicrosa, Miranda Gas i Candela Serrat.

La veterana actriu encarna la matriarca d’una família torturada pel dol i els secrets de diverses generacions. És la família imaginada per l’escriptor Alejandro Palomas en la seva trilogia El tiempo que nos une, publicada el 2005. El director artístic del Romea, Josep Maria Pou, recorda que ja en la reobertura del Teatre Goya, el 2008, va aparèixer com un dels textos que podrien aixecar pròximament. Però no va sorgir l’oportunitat, fins que es va alinear Mario Gas amb Núria Espert.

L’obra, que se situa a Menorca, remet a una família dura, de treballar al mar, enmig de les tempestes i amb un far com a punt de salvament. Els personatges proven de superar l’absència de la sisena dona de l’escena. L’àvia, la mare, la tieta i les germanes la recorden i la porten al present des d’un dol, amb punts necessaris d’humor. Mario Gas defineix el muntatge com un “poema simfònic teatral”. Està ple de dolor i amb una esquerda per a l’esperança. La passió pel teatre és la vida de Núria Espert, que segueix llançant-se a la piscina amb la necessitat d’aprendre i exposar-se a l’escena, amb uns textos que l’acaben definint.