Arts escèniques

TEATRE

El salt definitiu de la Sala Trono

La sala s’ha erigit en un puntal de la programació a Tarragona, com a productora per tot Catalunya i impulsant un festival que brinda noves oportunitats internacionals

Els Premis de la Crítica distingeixen, a Barcelona, la seva tenaç trajectòria

El mes de maig estrenen la producció número 23: ‘Tornaria a viure com un llangardaix ’

A Tar­ra­gona, terra de res­tes roma­nes, empre­ses petroquímiques i Port Aven­tura, hi ha un reducte que impulsa el tea­tre des de fa 20 anys. Com si fos el poblat d’Astèrix i Obèlix de la Gàl·lia, des del seu impuls empre­nen diver­ses cam­pa­nyes més enllà del seu tan­cat, que, de fet, tam­poc és ben bé seu. Els Pre­mis de la Crítica els ator­ga­ran demà el reco­nei­xe­ment per la valen­tia amb què la Sala i la seva capa­ci­tat de pro­pa­gar-se, en una festa que con­grega artis­tes, pro­duc­tors i públic al Romea de Bar­ce­lona. Les dades ho con­fir­men. Trono ha assal­tat la car­te­llera cata­lana (fent tem­po­rada a Bar­ce­lona però també acon­se­guint nota­bles gires arreu de Cata­lu­nya) sense dei­xar de pro­gra­mar, de setem­bre a maig, a la seva ciu­tat. Amb la tena­ci­tat del qui pica men­hirs a la can­tera, i amb l’astúcia del que plan­teja estratègies d’esca­pada sense cap altra poció màgica que la passió per les arts en viu. Orgu­llo­sos de la seva plaça, des del 2008 van plan­te­jar el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Tea­tre de Tar­ra­gona (FITT), des d’on impul­sen pro­duc­ci­ons sovint insòlites per molts punts de la ciu­tat, tei­xint com­pli­ci­tats entre els impul­sors de la cul­tura de la ciu­tat i, alhora, molt més enllà dels Piri­neus i, si cal, de l’oceà Atlàntic.

La Trono va néixer de l’ímpetu del Col·lec­tiu de Trono Ville­gas. Lide­rat per Oriol Grau, Paloma Arza, Agnès Bus­quets i Joan Negrié, entre d’altres, consta que neix arran d’un espec­ta­cle que es va repre­sen­tar el car­nes­tol­tes del 1989. La pro­fes­si­o­na­lit­zació dels com­po­nents en va com­por­tar el tras­llat a Bar­ce­lona, fins que es va deci­dir obrir una sala, per a 50 espec­ta­dors, a la part alta de Tar­ra­gona (plaça de Dames i Vells) el 7 de febrer del 2003 amb el mun­tatge Petits suïcidis. L’espai va impul­sar una zona que ha anat obrint comerços, res­tau­rants i tallers. El 2017, per deficiències de l’espai que afec­ta­ven la segu­re­tat, s’obliga al tan­ca­ment de la sala. L’anunci coin­ci­dia amb el tan­ca­ment de la sala Metro­pol, per refor­mes. Des de la Trono, van pro­po­sar que l’Ajun­ta­ment cedís l’esce­nari (que que­dava fora de la res­tau­ració) per donar una sor­tida tea­tral a la ciu­tat. L’acord s’allar­garà fins al març del 2024, comenta el direc­tor de la Trono, Joan Negrié. Unes gra­des per a 80 loca­li­tats per­me­tien man­te­nir una pro­gra­mació esta­ble a la ciu­tat, set­ma­nal. Aquesta situ­ació s’ha man­tin­gut fins al dia previ a l’estrena de Les bones inten­ci­ons, en què un nou informe tècnic muni­ci­pal obliga a no tor­nar a posar públic a l’esce­nari i a recu­pe­rar el públic a la ita­li­ana, ja que la càrrega de foc es troba a l’esce­nari on hi havia la gra­de­ria “i això supo­sava un risc”, indi­quen fonts muni­ci­pals. Des de lla­vors, l’afo­ra­ment dels espec­ta­dors és de 200 loca­li­tats, tot i que s’estan bus­cant fórmu­les per recu­pe­rar l’apro­xi­mació amb l’espec­ta­dor amb altres mun­tat­ges aquesta pri­ma­vera. A hores d’ara, es comp­ta­bi­lit­zen 400 com­pa­nyies dife­rents que han par­ti­ci­pat en les diver­ses pro­gra­ma­ci­ons (i mol­tes d’elles repe­tint, durant vàries tem­po­ra­des). El mateix equip de la Sala Trono ha anat incor­po­rant nous intèrprets com ara Una altra nit, amb Bàrbara Roig i Pau Fer­ran (2019).

Un dels mèrits de la Trono és que, des de Tar­ra­gona, ha anat tei­xint com­pli­ci­tats amb sales i pro­duc­to­res (prin­ci­pal­ment de Bar­ce­lona i Girona) per des­ple­gar fins a 23 pro­duc­ci­ons, des del 2008. Avui han superat les 1.200 fun­ci­ons entre les actu­a­ci­ons a Tar­ra­gona, les tem­po­ra­des a Bar­ce­lona i les gires: A Bar­ce­lona, s’han ins­tal·lat a sales com el Tan­ta­ran­tana, la Sala Mun­ta­ner, la Villar­roel, el Goya la Sala Beckett antiga i nova, el Poli­o­rama, el Club Capi­tol, l’Aquitània… “Les adap­tem a la sala que ens toqui”, asse­nyala Negrié, que ja avança l’entrada a la Sala Petita del TNC, l’any vinent. Els tipus de pro­duc­ci­ons no s’ama­guen d’un cert aire comer­cial de caba­ret (les dues ver­si­ons del Club Bil­del­berg, capi­ta­ne­ja­des per Oriol Grau, sumen 218 fun­ci­ons) o comèdia (You say tomato, de Joan Yago, 170 fun­ci­ons; Red Pon­tiac, de Pere Riera, 66 bolos). També s’han atre­vit amb el musi­cal de petit for­mat, Killer (63 fun­ci­ons) i ver­si­ons de tex­tos inter­na­ci­o­nals com La marató de Nova York (66), Els 3 ani­ver­sa­ris (adap­tació de Les tres ger­ma­nes, 51) i el text de l’argentí Nel­son Valente Els gos­sos (68).

La Trono ha vol­gut que Tar­ra­gona entri al mapa de pro­gra­ma­dors i cre­a­dors inter­na­ci­o­nals. Per això va enge­gar un fes­ti­val, pri­mer bien­nal­ment, la set­mana ante­rior a l’inici del Fes­ti­val Grec, des del 2011 els anys senars i fins al 2017. A par­tir del 2018, la cita ja és anual. Un altre canvi va ser el de les dates de pre­sen­tació. Arran de a covid, el 2020 el fes­ti­val es des­plaça a finals d’estiu (avançant-se tot just a Fira Tàrrega). Aspi­ren a ser un fes­ti­val de referència del sud de Cata­lu­nya i, sense pre­ten­dre-ho, con­fes­sen, han acon­se­guit “una fide­lit­zació de públic: cada any tenim més públic que es com­pra l’abo­na­ment per a tots els espec­ta­cles”, cele­bra Negrié. El repte d’aquest Fes­ti­val, que va sumant interès per a la premsa espe­ci­a­lit­zada, després que passés bas­tant des­a­per­ce­buda en les edi­ci­ons del mes de juny, és tro­bar com­pli­ci­tats amb altres equi­pa­ments i espais de la ciu­tat per a pro­gra­mar espec­ta­cles no con­ven­ci­o­nals per a, prin­ci­pal­ment, com­pa­nyies emer­gents i en què es busca una con­nexió entre els cre­a­dors i els pro­gra­ma­dors inter­na­ci­o­nals. Al FITT sí que hi podrien cabre espec­ta­cles de gran for­mat, a mitjà ter­mini, segons les aspi­ra­ci­ons de l’equip de la Trono.

Pre­mis de la Crítica

La Trono és un dels pocs pre­mis que es conei­xen de la XXV edició dels Pre­mis de la Crítica, jun­ta­ment amb el reco­nei­xe­ment al tre­ball d’empo­de­ra­ment femení del Pro­jecte Artístic Comu­ni­tari de l’Antic Tea­tre (premi María José Ragué) i l’entrega del premi Gon­zalo Pérez de Ola­guer al tra­duc­tor Joan Sellent, per una tra­jectòria d’adap­ta­ci­ons al tea­tre britànic, des del Ham­let, estre­nat al Grec el 1999 amb l’impuls de Lluís Homar. Dilluns, al Romea, es faran públics quins són els gua­nya­dors de les diver­ses cate­go­ries. A part del jurat de tea­tre (que s’ha anat ampli­ant els dar­rers anys) també es des­taca amb altres jurats específics les cre­a­ci­ons del 2022 de dansa, tea­tre fami­liar, arts del car­rer, el premi que entrega el col·lec­tiu juve­nil Nova­veu i la cate­go­ria de circ. D’entre les pro­pos­tes nomi­na­des, Fàtima, de Jordi Prat i Coll, encapçala el rànquing dels fina­lis­tes amb nou nomi­na­ci­ons, seguida per Ani­mal negre tris­tesa, amb direcció de Julio Man­ri­que, que en té sis. El musi­cal Gol­fus de Roma par­teix amb cinc aspi­ra­ci­ons a premi. En dansa, la copro­ducció Tra­dere aspira a dos guar­dons: espec­ta­cle naci­o­nal i core­o­gra­fia, per a la seva cre­a­dora Laia San­ta­nach. Fins a tres espec­ta­cles han estat nomi­nats per més d’un jurat: Nest, de SARAU / Marie Gysel­brecht podria gua­nyar en dansa i arts de car­rer; Poi, de la Cia. d’es Tro, en circ i arts de car­rer, i El desig del cor, de Lucia del Greco, ha estat selec­ci­o­nada pels jurats de tea­tre i Nova­veu.

La Trono ja ha rebut altres dis­tin­ci­ons ante­ri­or­ment, com ara el premi FAD Sebastià Guasch 2006-2007 d’arts para­te­a­trals, la dis­tinció en el FITT 2019 per a la revista Fet a Tar­ra­gona i múlti­ples nomi­na­ci­ons tant als pre­mis Butaca com als Max. La Trono també consta com l’única sala pri­vada i pro­duc­tora de la drmar­cació de Tar­ra­gona. És mem­bre de la direc­tiva d’Adetca (Asso­ci­ació d’Empre­sa­ris Tea­trals de Cata­lu­nya) i va lide­rar el 2011 la cre­ació de la Coor­di­na­dora de Tea­tres Inde­pen­dents de Cata­lu­nya, for­mada ( a més de la Trono) pel Tea­tre de l’Aurora d’Igua­lada; la Sala La Pla­neta de Girona; i el Tea­tre de Ponent de Gra­no­llers).

La Trono, ara, té el repte d’acon­se­guir una sala esta­ble, d’unes dimen­si­ons de petit for­mat a Tar­ra­gona. Des de l’Ajun­ta­ment con­fir­men la volun­tat d’ampliar els acords i el suport a l’equip, com s’ha fet els dar­rers dos anys i que els pro­pers com­pro­mi­sos es facin per con­currència pública. Fonts muni­ci­pals indi­quen que “és un tema que s’ha com­par­tit amb ells i que, des de la Trono, ho agra­ei­xen”. L’equip de la Trono està en espera d’una reno­vació o del tras­llat a un nou espai en què puguin man­te­nir la pro­xi­mi­tat. Aquesta pri­ma­vera s’ha repro­gra­mat el car­tell ins­tal·lant acci­ons en llocs de l’edi­fici (amb obres com Cosas que se olvi­dan fàcil­mente de Xavier Bobés) o rever­tint l’actu­ació: La pro­ducció d’enguany, Tor­na­ria a viure com un llan­gar­daix (s’estrena el 5 de maig) pre­veu que el públic esti­gui al pros­ceni i l’acció passi al pati de buta­ques. El local esta­ble és, doncs, el salt de la Trono d’aquest pro­jecte cul­tu­ral, quasi heroïc, de les anti­gues gàlies roma­nes.

70%
d’ocupació mitjana registren totes les edicions del Festival Internacional de Teatre de Tarragona. En total, es comptabilitzen 15.176 espectadors en les primeres nou edicions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia