Objectes que expliquen la història

El dimarts 8 de novembre del 1938, tocava gramàtica castellana i Consol Colomer Jou, alumna de l’escola Karl Marx de Girona, actualment La Salle, havia de buscar sinònims. Entre d’altres, va escriure festivo com a equivalent de jocoso i ilusórico de quimérico. També hi havia dictat i un problema matemàtic per resoldre. L’alumna havia de calcular el salari setmanal que guanyaven dos amics que treballaven en un mateix taller, però amb diferent jornal. Quatre mesos més tard, el 25 d’abril del 1939, a la mateixa llibreta, el dictat que ha d’escriure la Consol és ben diferent. L’enunciat comença amb ¡Viva España! Poden semblar objectes quotidians destinats a la paperera de la història, però són documents clau per comprovar el pas de la República a la dictadura a través de les tasques escolars. Els quaderns, que daten del setembre del 1938 a l’abril del 1939, s’exposen, des de fa uns dies, al Museu d’Història de Girona , gràcies a la donació que n’han fet Jordi i Jaume Sanabras Colomer, fills de la Consol.

En relació al valor dels dos quaderns, són molt rics en continguts i matèries. Així, hi ha nocions de fisiologia, el principi de Pascal, què és la gravetat i la llei de la palanca. “Són un testimoni directe del pas de la República a la dictadura”, explica el pedagog i docent Salomó Marquès, especialista en el magisteri republicà. Per Salomó Marquès, les llibretes escolars són un objecte que explica per si sol la història. I, en aquest sentit, girant les pàgines, es pot veure el canvi que va suposar passar de l’educació republicana a la de la dictadura, “que comença a ensenyar les urpes del que serà l’escola franquista”. També exemplifiquen la voluntat de continuar les classes fins a l’últim moment i, per tant, la importància que per la República tenia l’educació.

Consol Colomer Jou, amb una cal·ligrafia excel·lent que embellia les pàgines amb diferents sanefes horitzontals de diversos motius, va conservar dos quaderns escolars. En un segon, escriu en català una desena de pàgines del que es pot considerar educació femenina. Es tracta de consells, preparar les nenes perquè sàpiguen dur una casa i fer dissabte i la bugada. Marquès recorda que l’escola republicana va fer un pas molt important com va ser reunir en una mateixa aula nens i nenes, “però els ensenyaments eren diferents”. Per la directora del Museu d’Història de Girona, Sílvia Planas, les llibretes són “petits objectes de vida quotidiana que expliquen històries molt profundes que configuren la gran història”. En aquest sentit, hi afegeix que el museu “té l’obligació d’anar a buscar aquests objectes, que potser no tenen valor artístic i patrimonial, però que parlen d’aquesta realitat viscuda i sobretot de les persones”.