Iceta comença a corregir el biaix en l’adquisició d’art femení a Arco

El Ministeri de Cultura té el compromís de reservar un mínim del 40% del seu pressupost d’adquisicions d’art per a obres d’art fetes per dones per corregir l’històric biaix masclista que ha invisibilitzat la dona en les parets dels museus. Si bé no és capaç d’aclarir si aquesta fita es complirà aquest 2023, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, sí que es vanta de començar a corregir el biaix en l’adquisició d’art femení a la fira Arco –amb gran presència de galeries catalanes– i celebra que en l’última edició del 2023 s’hagi superat la paritat. Entre les obres exposades a la fira d’art contemporani celebrada entre el 22 i el 26 de febrer, el Ministeri de Cultura va comprar-hi 26 obres per un import de 412.186 euros, i entre elles el 70% eren d’autoria femenina i corresponien a dotze autores diferents. La diputada d’ERC Pilar Vallugera, però, denuncia que fora de la cita d’Arco el biaix masclista del ministeri de Cultura es va mantenir durant el 2022, quan dels 6,6 milions gastats en adquisicions de 200 obres només 347.733 euros van anar destinats a comprar tretze obres d’autoria femenina (el 7% del total).

En la resposta a una pregunta escrita al govern espanyol que la diputada republicana Pilar Vallugera firma conjuntament amb Joan Margall, el Ministeri de Cultura es nega a avançar si aquest 2023 està complint amb la fita general compromesa en el pla de treball 2022-2023 de l’Observatori d’Igualtat de Gènere en l’àmbit de la cultura, que ha de garantir que un mínim del 40% del pressupost va a obres d’art d’autoria femenina. “No és possible delimitar a principis de l’exercici les compres que previsiblement puguin realitzar-se en subhastes”, justifica el departament d’Iceta en una resposta datada el 30 de març i a la qual ha tingut accés aquest diari. Quan Vallugera i Margall li recorden la desproporció de biaix masclista del 2022 entre les 187 obres d’homes comprades per 5,6 milions i les 13 obres de dones adquirides per 347.733 euros, Cultura es refugia en el balanç de les adquisicions a Arco.

Si bé de les 15 obres adquirides en la fira d’art contemporani del 2022, només vuit eren firmades per dones (una mica per sobre del 50%), en l’última edició l’autoria femenina fa un salt al 70%. Ara fa dos anys, el 2021, ni tan sols es va arribar a la paritat: de setze obres comprades, set eren obra de dones i una més era obra d’una col.lectiu mixt. El 2020, en canvi, sí que va ser un any d’excepció: de les vuit obres adquirides, set eren fetes per dones. Tant el 2019 com el 2018 hi va haver cinc compres d’autoria femenina sobre el total de les nou obres comprades. La infrarepresentació femenina és una denúncia habitual de l’Associació de dones en les arts visuals contemporànies durant la setmana de celebració d’Arco.

Com que Arco no és l’únic termòmetre de la paritat i el compromís amb la igualtat inclou també el Prado i el Reina Sofía, Iceta admet implícitament que queda camí per recórrer. “El Ministeri de Cultura és conscient que hi ha bretxa de gènere en l’art i la manera de contrarestar aquesta desigualtat és amb l’establiment de quotes i mesures de suport a la promoció de les artistes, com ja es fa”, al·lega en la resposta escrita a ERC. Les preguntes dels republicans Vallugera i Margall sobre si el 2023 es compensarà que el 2022 la fita del 40% es quedés en un pírric 7% i sobre quins són els criteris que han fet possible aquesta discriminació, però, es queden sense resposta.

Després que el 2019 es posés el focus en el biaix masclista que només hi exposa quatre pintores –Sofonisba Anguissola, Clara Peeters, Artemisia Gentileschi i Rosa Bonheur– i sis quadres firmats per aquestes dones entre les 2.000 obres mostrades al públic, el Prado ha adoptat iniciatives com ara l’itinerari El Prado en femení, programat des de la tardor del 2022 i que acaba precisament avui, que subratlla el paper protagonista de dones com ara Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II i d’Isabel de Valois i a la qual, pel fet de ser governadora dels Països Baixos entre 1621 i 1633, el museu li deu la gràcia de comptar amb la major quantitat d’obres del pintor flamenc Rubens.