Història i Patrimoni
El ressorgir d’un gran castell
Un llibre repassa l’evolució arquitectònica i artística del castell de Calonge, que data del segle VIII
El monument afronta ara la finalització de les obres de restauració
L’edifici, que ha de contenir el Centre d’Interpretació de les Gavarres, ha de dinamitzar el nucli i la comarca
-
Una de les cases del pati d'armes del castell, en una imatge de principis del segle passat ARXIU MUNICIPAL DE CALONGE I SANT ANTONI. -
El patit d'armes del castell amb la coneguda popularment com de l’Homenatge, avui JOAN TRILLAS. -
La muralla i una torre, en una image de principis del segle passat. ARXIU MUNICIPAL DE CALONGE I SANT ANTONI.
Ara fa aproximadament uns 1.300 anys, poc més o menys, un cop consolidada la Marca Hispànica, els francs, ajudats pels pobladors de la zona, van bastir una línia de fortaleses defensives per vigilar i aturar les possibles escomeses sarraïnes. És en aquest moment, en el segle VIII, quan es pot situar la construcció del castell de Calonge. Aquella primera fortificació, de caràcter molt primitiu, es va alçar on actualment hi ha la torre quadrada del castell, la part més antiga que es conserva i que es va bastir, probablement, en el segle XI. Des de llavors i fins avui, una llarga història ha convertit aquesta fortificació inicial en un edifici d’un interès arquitectònic remarcable, ja que recull diferents èpoques i estils. D’aquesta manera, amb el temps, una torre quadrada, d’uns onze metres de costat, va anar creixent, amb ampliacions, canvis i renovacions posteriors, fins arribar a completar un edifici que va des de l’arquitectura medieval més austera a l’estil renaixentista, passant pel gòtic, i que arriba ara a l’última fase de la rehabilitació que s’hi ha fet i que ja està a punt d’acabar.
Arquitectura i art
El primer document on s’esmenta el castell es troba en un diploma de Carloman del 881 on apareixen els termes de Romanyà i Colonica com a límit nord de la vall d’Aro que es concedia al bisbe de Girona, Teuter. En la segona meitat del segle X, el monestir de Sant Feliu de Guíxols tenia un alou a Calonge, com es confirma en un diploma del rei carolingi Lotari I de França, l’any 968. El castell figura esmentat a començament del segle XII, i a finals d’aquest segle ja és possessió directa dels comtes reis, infeudat a Ramon de Solius, qui reté homenatge a Alfons el Cast l’any 1193 pel castell de Calonge de Marítima.
La història d’aquesta edificació, d’altra banda molt documentada per l’estudiós Lluís Vilar –que, precisament, va viure en una de les cases adossades a la muralla, ara desaparegudes–, té ara una nova mirada, més centrada en l’arquitectura i la seva evolució. Una evolució que també té en compte la part artística del castell des dels orígens i fins als nostres dies. Aquesta publicació, obra de l’arquitecte Josep Maria Esquius, és un document que esdevé imprescindible per conèixer el creixement de l’edifici i els diferents usos que ha tingut durant la seva vida i entendre la voluntat de les reformes que s’hi han fet al llarg dels anys. Exemples per explicar n’hi ha molts, com ara, i a tall d’exemple, que des de l’any 1949 fins ara al castell de Calonge s’han documentat fins a 31 intervencions i projectes, algunes de més magnitud que d’altres, per arribar a configurar l’edifici que és ara.
El responsable d’una d’aquestes reformes va ser, justament, Josep Maria Esquius i el seu estudi d’arquitectura. En el llibre El castell de Calonge. Arquitectura i art. Esquius explica que van poder constatar que hi havia força informació gràfica de les intervencions fetes durant el segle XX, però molt escassa d’èpoques anteriors. Ara, aquest estudi facilitarà la tasca als autors de futures intervencions que es puguin fer al castell i, al mateix temps, intenta aclarir algunes incògnites sobre la quantitat de reformes, algunes d’indocumentades, que s’hi han dut terme.
L’alcalde, Jordi Soler, explicava, ara fa unes setmanes mentre es preparava aquest reportatge, que el llibre “esdevindrà un element essencial per conèixer el passat de l’edifici, i també per afrontar-ne el futur”, si bé també recorda: “Ja estem a punt de finalitzar l’última fase de reforma, que permetrà posar a l’ús públic el monument.”
Ara per ara, no es preveuen més intervencions a curt termini, més enllà de la museïtzació per convertir aquest punt en un espai de divulgació cultura i medi ambiental. “Fins avui, mai no s’havia recollit en una publicació una anàlisi històrica i arquitectònica que relatés l’evolució del castell, i que ho fes de manera didàctica i a l’hora rigorosa”, explica Soler, afegint-hi que aquest treball “endinsa ara en un llarg viatge que permet entendre molt millor els orígens del castell, els usos dels seus espais i l’evolució arquitectònica i artística al llarg de la història d’aquest monument declarat bé cultural d’interès nacional”.
Una porta a les Gavarres
El castell ha de donar cabuda al Centre d’Interpretació de les Gavarres, que vol ser un gran eix vertebrador i de col·laboració entre els pobles i museus de la comarca. A més, s’hi preveu un espai per a la història local, a banda de les sales d’exposicions.
Tot això passa just quan són a punt d’enllestir-se les obres de reforma del castell, que havien entrat, finalment, en la tercera i darrera fase. El punt final, doncs, d’un projecte llarg i complicat que com a pal de paller té voler contribuir a reformar i dinamitzar el nucli del municipi.
Aquests treballs han permès consolidar actuacions necessàries perquè la totalitat dels espais del castell siguin plenament funcionals i susceptibles d’utilització, d’acord amb les determinacions del pla director. Les actuacions han inclòs la rehabilitació integral del volum corresponent a les plantes pis del que havia estat l’antic ajuntament i de l’espai de sota coberta de l’edifici renaixentista, així com l’adequació del conjunt de torres de l’edifici, per tal de millorar-ne els acabats i permetre visitar-los i fer-los servir. Aquesta última fase d’obres també ha permès dur a terme la restauració de la façana interior de l’antic ajuntament, que dona al pati d’armes del castell, actualment en obra vista, i reparar el pla de façana que dona a la plaça Major, així com reformar el pati de la sala de l’antic pati d’armes, que es pavimentarà i es dotarà d’il·luminació. També s’ha millorat la sala major, ja reformada en la primera fase, amb la instal·lació d’un revestiment de fusta a la paret del fons de l’espai i d’un únic projector de grans dimensions en format 16:10.
Les obres també inclouen actuacions de reparació i millora als espais ja reformats en les dues fases anteriors, a més de climatitzar la sala del pati d’armes i la sala major. A la resta, s’ha instal·lat un sistema de calefacció amb radiadors elèctrics a baixa temperatura. El pati de la sala de l’antic pati d’armes es pavimenta i s’il·lumina.