Manifesta vol repensar el model Barcelona

“Mirar el món amb els ulls de Barcelona.” És la idea força de la Biennal Nòmada Europea Manifesta per a la seva quinzena edició, que s’obrirà al públic el 8 de setembre del 2024 i es clausurarà el 24 de novembre. La capital catalana i deu ciutats de la regió metropolitana van unir forces el 2020 per allotjar l’esdeveniment fundat el 1993 als Països Baixos, i que canvia d’ubicació cada dos anys. Hedwig Fijen, la seva directora, ha atès avui per primer cop la premsa per anunciar les línies de treball d’aquesta Manifesta tan diferent a les que l’han precedit, justament per l’àmbit geogràfic tan extens que fuig de la centralitat d’una única ciutat. Badalona, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Granollers, Mataró, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa conformen la innovadora biennal amb visió de teranyina.

Des de que Barcelona va imposar la seva candidatura coral, a finals del 2020, l’equip de la Manifesta ha anat fent feina per decidir el concepte que regirà el programa d’intervencions artístiques. Aquest procés de recerca l’ha liderat Sergio Pardo, arquitecte espanyol establert a Nova York, nomenat primer mediador creatiu (amb funcions que van més enllà del comissariat, segons els organitzadors). En algun moment s’hi incorporarà un segon mediador creatiu, que igualment serà designat a dit i està per veure si formarà part del teixit local.

Pardo ha explicat avui que el marc mental de la Manifesta 15 tindrà per essència la voluntat de “repensar el model Barcelona”, o més aviat els models que es retroalimenten: el cultural, l’econòmic, l’urbanístic... Donar la volta a la Barcelona “triomfant i aparentment d’èxit” que va emergir dels Jocs Olímpics és el gran repte que es marca. “Menys mostrar-se al món i més cuidar els ciutadans i l’entorn natural. Cal recuperar Barcelona”, sosté Pardo, que per exemple veu les rondes, un dels llegats d’aquells anys noranta, com “les muralles medievals del segle XXI”. Enderrocar psicològicament aquestes barreres d’asfalt i de contaminació i reconnectar la ciutat amb els seus rius, el seu mar i la serra de Collserola fixa l’horitzó de treball de la Manifesta. Un altre gest per desmarcar-se d’allò previsible: “no volem explotar les icones turístiques del centre.”

El programa d’accions sorgirà d’una convocatòria que s’obrirà al setembre. Artistes, arquitectes, dissenyadors, biòlegs..., és a dir, professionals de branques diverses, estan cridats a presentar-hi les seves propostes. Els seleccionats es decidiran a finals d’any. Un criteri determinant en la tria serà la capacitat que tinguin els projectes per ser gestats en cocreació amb les comunitats i amb els propis visitants de la biennal.

“Volem ser un catalitzador al territori. Sabem que no podem solucionar els problemes però sí posar-los sobre la taula”, remarca Pardo. L’organització promet sempre deixar “un llegat” quan tanca les biennals. En la darrera edició, que es va celebrar a Pristina i va atreure més de 125.000 visitants, va ser “una institució cultural permanent.” Quina petjada perenne quedarà a Barcelona? “Encara no ho sabem.”

La inversió pública a l’esdeveniment puja a vuit milions d’euros (la meitat del pressupost anual del MNAC). Ajuntament, Diputació, Generalitat i Ministeri hi estan involucrats. Des de l’organització de Manifesta s’encarreguen de buscar altres vies de finançament privades. Per tirar endavant l’edició número 15 s’ha creat una fundació amb un patronat format per nou membres, cinc dels quals del context local: Jordi Martí, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Subirats, ministre d’Universitats del Govern d’Espanya; Marta Clari, gerent de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona; Eva Soria, directora d’Innovació, Recerca i Arts Visuals a l’Institut de Cultura de Barcelona: i Josep Bohigas, director general de Barcelona Regional Agència Desenvolupament Urbà i director general de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

La seu de l’equip de treball de la mostra està situada a l’antiga editorial Gustavo Gili. Actualment hi fan feina sis persones però aviat se’n contractaran cap a una quarantena.