Maresme, terra de rodatges
La comarca multiplica la captació de produccions audiovisuals
Vol unificar en una única oficina els tràmits per a la cessió de localitzacions
La Maresme Film Commission la integren 27 dels 30 municipis
Durant vuit temporades, el Maresme es va convertir cada sobretaula en l’escenari d’una de les sèries més recordades de TV3. La Riera i els seus drames entre fogons a la fonda amb el mateix nom i al poble inventat de Sant Climent van permetre a molts espectadors conèixer els millors paisatges d’una comarca amb una llarga trajectòria turística, però històricament projectada cap a l’estranger. El ressò obtingut va facilitar que germinés un projecte primer vinculat al Consell Comarcal i posteriorment al Consorci de Promoció Turística que volia aprofitar al màxim i al mateix temps impulsar la gran oferta de localitzacions al territori que podien atraure futurs rodatges tant cinematogràfics com televisius, audiovisuals o de publicitat. L’oficina de la Maresme Film Commission va néixer amb aquest objectiu el 2018 i, cinc anys més tard, presenta uns resultats que ja recullen els fruits de “vendre” la comarca a l’exterior i convertir-la en un referent per als rodatges. Actualment, fan de pont entre les demandes de les productores i l’oferta d’espais de 27 dels 30 municipis. Sant Pol de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Calella no participen en el projecte. “Fem d’altaveu per captar rodatges i unifiquem en un únic lloc tots aquells tràmits que els ajuntaments reclamen, des dels tipus permisos per tallar carrers fins al lloguer dels espais, entre molts altres”, explica el president del Consorci, Joaquim Arnó. Aquesta gestió única “facilita i agilitza molt la feina tant d’una banda com de l’altra”. Tant és així que el president de l’ens xifrava l’èxit de la trajectòria de l’oficina de la Maresme Film Commission en un 600% més d’activitat des que va començar fins ara. “Hem pogut organitzar millor casa nostra i hem atret empreses que fins ara buscaven localitzacions en altres territoris”, indica Joaquim Arnó.
Estabilitzar l’aposta
Aquests bons resultats han facilitat que l’estratègia a seguir en els propers anys inclogui l’estabilitat del projecte amb un contracte per a quatre anys del servei i un seguit d’objectius que complementin la feina que es fa habitualment. “Estem treballant en la implantació d’una finestreta única a partir de la qual sigui la mateixa oficina la que resolgui tots els tràmits entre productores i ajuntaments”, indica com a prioritat el president del Consorci, i hi afegeix que hi ha en cartera la creació d’una ruta turística cinematogràfica que passi per aquells espais que han estat escenari de films, sèries o videoclips. “Atraure productores vol dir atraure inversions econòmiques per a la comarca, com ara la que tenim entre mans d’una empresa dels Estats Units que busca un lloc on establir-se durant un any i que significaria una seixantena de llocs de treball”, comenta.
L’èxit de la iniciativa es deu en bona part al boom de les plataformes que han intensificat la creació de produccions i, per tant, la demanda de localitzacions. “Els números que tenim són dels llocs que ens arriben a nosaltres, però creiem que en són força més, perquè en queden fora aquells que afecten finques particulars i dels quals ens assabentem més tard”, explica Albert Roca, responsable amb Txell Noè de l’oficina. “El nombre de peticions sempre és superior al dels rodatges que s’acaben fent, perquè els projectes no sempre surten, però és de vital importància que es multipliquin les consultes i es conegui el territori”, assegura Roca, que destaca que el 2022 ha estat especialment prolífic un cop s’ha deixat enrere l’aturada que va significar la pandèmia.
Mataró, líder en espais
“Les sèries han vingut per quedar-se, amb prop d’un 30% de les produccions que es van fer l’any passat, seguides dels espots publicitaris, amb un 21,92%, i el cinema, amb gairebé un 14%”, enumera Roca, que destaca que la capital de la comarca, Mataró, és al capdavant de les poblacions amb més nombre de filmacions. “És molt important que, un cop captada la productora per a una localització en concret, li’n puguem oferir d’altres a pocs quilòmetres perquè hi faci el que tenia previst fer en un altre lloc”, afirma el responsable de la Maresme Film Commission, que assegura que actualment hi ha tres projectes importants sobre la taula que van més enllà de visitar la comarca puntualment i es plantegen “establir-hi el campament base”.
La tipologia de les localitzacions és infinita, segons Txell Noè, i va des d’un carrer fins a un edifici històric, un mercat, un camí de bosc o una habitació. “És una feina de formigueta que ens permet adaptar cada cop més l’oferta a les necessitats de cada productora”, comenta, i indica que, més enllà de Mataró, el que determina la demanada dels municipis no és tant si són més grans o no, sinó el nombre de localitzacions que posen a disposició. En aquest sentit, des del web de la Maresme Film Commision es poden consultar els diversos espais disponibles i sol·licitar-ne informació. El 2022 va tenir 8.000 usuaris.
Entre les filmacions que es van fer al Maresme l’any passat i que està previst que es puguin veure aquest any, destaquen El cuerpo en llamas, el mediàtic cas del crim de la Guàrdia Urbana, amb Úrsula Corberó i Quim Gutiérrez i dirigida per Jorge Torregrossa i Laura Mañá, i que es va rodar a Alella, Arenys de Mar, Mataró i Dosrius. “Una altra sèrie que ha visitat diversos municipis de la comarca és una producció britànica que ens té molt intrigats perquè es titula Palomino, tot i que estem segurs que no serà el títol definitiu”, comenta Albert Roca. Es tracta d’un thriller que segueix la història d’Erin Collantes, una professora britànica que treballa a l’Estat espanyol i que es veu embolicada en un robatori en un supermercat que li canviarà la vida.
La Mesías, de Los Javis –Javier Ambrossi i Javier Calvo–, amb Carmen Machi, Macarena García, Cecilia Roth i Lola Dueñas, s’inspira en el grup de pop cristià Flors Mariae, format per integrants d’una mateixa família molt religiosa i que va ser tot un fenomen a internet. Pel que fa a produccions catalanes, destaca Un cel de plom, dirigida per Miquel Romans i protagonitzada per Nausicaa Bonin, i que recrea la vida de Neus Català a partir de la biografia homònima escrita per Carme Martí i la mateixa Neus Català.
El saló de plens de l’Ajuntament de Mataró, convertit en un tribunal a Tú tambien lo harías, amb l’actriu Michelle Jenner, i el cementiri d’Arenys de Mar, mitificat per Salvador Espriu i que apareix a Sin huellas, són dos dels espais clarament identificables que han servit d’escenari per a films durant l’any passat.
El secretisme amb què les productores duen a terme els seus treballs també s’encomana als responsables de trobar-los els escenaris més adients. Tot i això, des de la Maresme Film Commission avancen que una de les propostes més importants és estatal: muntarien a Mataró l’oficina de preparació del film i possiblement es mouria per altres poblacions. “També està en fase de preparació una TV movie sobre Peret, a Mataró”, comenta Roca. Hi ha hagut, però, projectes de gran envergadura que s’han interessat pel Maresme però que no s’hi han acabat quedant. Les més carismàtiques, tal com va reconèixer el mateix Roca, van ser les visites de la productora de Star Wars, el darrer film de l’actor Tom Holland –conegut pel seu paper de Spiderman–, Uncharted, que va acabar triant Lloret de Mar, i la reeixida sèrie de Netflix The crown. “El nostre termòmetre ha de ser que totes les produccions que passin per Barcelona ens truquin a la porta”, insisteix el responsable de l’oficina, que recorda que Catalunya hauria de resoldre el seu dèficit de platós cinematogràfics si es vol potenciar encara més com un referent en el sector.