Cinema
Un crim feminista inaugura el BCN Film Fest
“M’encanta fer pel·lícules sobre la condició femenina”, diu François Ozon (París, 1967). No és estrany que hagi treballat amb la plana major de les intèrprets franceses: Catherine Deneuve, Isabelle Huppert, Isabelle Adjani, Fanny Ardant, Emmanuelle Béart, Ludivine Sagnier... Tampoc és estrany que hagi convertit un vodevil francès dels anys 30, ambientat en una societat misògina i patriarcal, en tot un al·legat feminista a Mi crimen, que arribarà als cinemes el proper 5 de maig i ha obert avui BCN Film Fest. El cineasta francès és avui a Barcelona, acompanyat de les joves actrius Nadia Tereszkiewicz i Rebecca Marder, per inaugurar el festival amb aquesta història d’una actriu sense feina que, al París dels anys 1930, s’atribueix l’assassinat d’un important productor teatral que volia abusar d’ella, amb la complicitat de la seva amiga i companya de pis, advocada de professió.
El cineasta ha explicat en roda de premsa als cinemes Verdi, seu principal del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi, que “Mi crimen format part d’una trilogia, que va començar amb 8 mujeres [2002], va continuar amb Potiche, mujeres al poder, que llençava el matriarcat, i conclou amb aquesta pel·lícula, que parla del triomf de la sororitat”. “No ho havia pensat així prèviament, són coses que he analitzat després”, ha afegit.
El judici a l’actriu, interpretada per Nadia Tereszkiewicz, es converteix en un esdeveniment molt mediàtic que posa a prova les seves habilitats com a actriu davant del tribunal i el jurat, i qüestiona la seva pròpia afirmació, que és “una mala actriu”. “He intentat portar la història al context actual, marcat pel moviment feminista del #MeToo –explica el director–. La comèdia de vegades és més eficaç que el drama per transmetre el missatge.” El film també parla d’altres temes d’actualitat com les fake news, les disputes per controlar el relat i els abusos.
Nadia Tereszkiewicz ha definit Mi crimen com “la història de dues noies que lluiten per treballar i emancipar-se” en una època en què les dones no podien ni tan sols heretar o ser titulars d’un compte bancari, i la descriu com “una pel·lícula divertida, una comèdia basada en el text, amb ritme i energia, que m’ha permès submergir-me a la vida de París dels anys 30”. Rebecca Marder ha remarcat que “és un plaer poder treballar amb François Ozon i la seva manera especial i única de filmar, com si fos una mena de joc”.
Ozon a cita Billy Wilder a la pel·lícula: les protagonistes van a veure al cinema el seu film Curvas peligrosas [1934]. Però se sent deutor d’Ernst Lubitsch: “Billy Wilder m’encanta, però ell mateix explicava que, quan se sentia en el desert pel que fa a la inspiració, es tancava al seu despatx on tenia escrit en un paper: què hauria fet aquí Ernst Lubtsch?”
El festival s’inaugura aquest vespre i, a més de François Ozon, Nadia Tereszkiewicz i Rebecca Marder, a la gala hi assisteix també el cineasta alemany Wim Wenders, convidat d’honor de la setena edició, que se celebra fins al 28 d’abril.