“Si no fos un optimista etern, mai no m’hauria dedicat a fer pel·lícules”, ha dit aquest matí en roda de premsa el cineasta alemany Wim Wenders, que ahir va rebre el premi d’Honor del BCN Film Fest per la seva trajectòria. “No sé com ho fa Woody Allen –ha afegit el director de París, Texas–. Sóc un optimista pel futur del cinema i de la societat, perquè només els optimistes poden canviar el món. Els pessimistes amaguen sempre el cap sota l’ala.”

Cineasta prolífic, que ha dirigit més de vuitanta produccions entre cinema i televisió, Wim Wenders (Düsseldorf, 1945) és conegut també per títols com El cielo sobre Berlín, Buena Vista Social Club, Tierra de abundancia o Alicia en las ciudades, i s’ha significat com a impulsor i director de l’Acadèmia del Cinema Europeu.

Wenders ha explicat que el seu proper “gran projecte” girarà sobre “la idea de la pau, ja que sense pau no hi ha veritat ni un bé comú”. El director ha recordat que “l’11-S va canviar el món, igual que va passar amb la Covid-19, el confinament i la pandèmia” i on més es nota aquesta incidència és en “el sentiment de la recerca de la veritat, una espècie en vies d’extinció, i el concepte del bé comú, que per a les noves generacions ja no té cap importància i continuarà en declivi”.

El cineasta ha parlat sobre l’ofici del cinema: “Totes les persones joves que comencen en el món del cinema tenen dins del seu cor alguna cosa que ningú més pot fer, però han de descobrir què és, i això és arriscat.” Els aconsella que no escoltin els que diguin que les pel·lícules són un producte que forçosament han de tenir èxit: “És una gran mentida, i si creus que les pel·lícules són un producte, dedica’t a dissenyar cotxes; el cinema és cultura i forma part de la tradició europea més antiga, com la literatura o la pintura”.

No amaga la seva satisfacció per tornar aquest any al festival de Canes, on competirà amb Perfect days i hi presentarà el documental en 3D Anselm, sobre la figura del pintor neoexpressionista alemany Anselm Kiefer. “M’encanta que ningú sàpiga res d’aquestes dues pel·lícules”, ha dit.

Wenders ha revelat que fa cinema perquè un dia va descobrir que existia: “De petit volia ser pintor, arquitecte, sacerdot, escriptor, músic i al final vaig escollir la pintura; de fet era pintor quan vaig fer la meva primera pel·lícula, i em vaig adonar que les pel·lícules incloïen tot el que volia fer a la meva vida”.