Unes ganes boges d'agradar

Els anys de feina donen fruit. Això pensava la cronista divendres a la nit, mentre assistia a l'estrena de l'espectacle d'un grup d'exalumnes de l'escola de teatre del Centre de Lectura de Reus, que s'han animat a muntar una companyia pròpia. La Gata Borda, que és com es diuen, estrena Petites ocupacions, el segon de la seva curta trajectòria, després de M'agraden les fruites del bosc, una grata sorpresa de l'últim Cos, el festival de teatre i mim gestual. Amb incursions puntuals en la cartellera del TEBAC i el Bravium Teatre, i amb la desaparició de La Vitxeta, el teatre amateur fet amb rigor si fa o no fa professional, segons els casos, estava una mica mancat a la ciutat. Per això cal saludar La Gata Borda, un nom tan absurd com efectiu, amb afecte.

Amb Petites ocupacions canvien totalment el registre respecte al primer muntatge, en passar de l'alegria de la comèdia de l'art italiana al minimalisme més contemporani. Han decidit versionar el recull de narracions M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc, de l'escriptora francesa Anna Gavalda, amb tot el que suposa de complicat treballar amb una dramatúrgia no pensada inicialment per a l'escena i, a més, ser els primers de fer-ho, sense cap antecedent que orienti. Però La Gata Borda, dirigida per Ester Cort, és agosarada i se'n surt prou bé, amb moments més reeixits que altres (molt original la manera de presentar els personatges), interpretacions molt correctes (destaquen els dos actors) i unes ganes boges d'agradar.

Encara hi sou a temps de veure'ho. A la sala Santa Llúcia, avui, a les nou del vespre.