ISIDRE GRAU
NOVEL·LISTA QUE PUBLICA LA BIOGRAFIA DE FICCIÓ ‘CIUTADÀ CANALDA’ (TRÍPODE)
“Soc escèptic davant dels mecanismes de poder”
A través de la falsa biografia d’un personatge de renom, Grau ofereix un retrat social i polític realista d’una llarga i convulsa època
El plantejament està relativament inspirat en el film ‘Ciutadà Kane’, d’Orson Wells
El propòsit de l’obra era explorar les interioritats d’un personatge públic de caràcter fort
Busco i rebusco la millor manera d’expressar el que tinc al cap, fins que ja no ho sé fer millor
Isidre Grau, en el sector literari, és un picapedrer. De luxe, això sí. Fa una feina constant, discreta, acurada, coherent i elegant. És un creador d’espais i de personatges que gaudeix escrivint, perquè amb cada nova obra transmet part d’aquest gaudi als seus lectors. Acaba de publicar la novel·la Ciutadà Canalda, tercer títol que li edita Trípode.
Assistim, el 2010, a la fase de documentació, d’entrevistes i de buidatge d’enregistraments per al que ha de ser un llibre que reculli la biografia de Romà Canalda, un regal que han encarregat els seus fills al veterà periodista Eloi Boada. Periodista i biografiat estableixen una relació que va canviant a mesura que es va destapant el passat de Canalda, empresari del món immobiliari que va assolir força poder en el municipi i que ara està prostrat en una cadira de rodes després d’un accident. “Canalda té una forta consciència del jo, vol estar damunt de tot; carrega un cert pes de la culpa, però el seu perill és l’excés d’orgull i d’una empenta que no li fa valorar prou les conseqüències dels seus actes”, indica Grau. És un personatge feréstec, contradictori i absorbit per una set personal que pot recordar Charles Foster Kane, protagonista de l’espectacular debut d’Orson Welles en cinema, Ciutadà Kane.
Feina constant i donació del seu arxiu personal i la correspondència a la Biblioteca de Catalunya
Isidre Grau (Sabadell, 1945), enginyer químic de formació, és autor de divuit novel·les, entre les quals destaquen la pentalogia d’Els colors de l’aigua. També ha conreat narrativa breu, recopilada a La pell dels anys. Contes 1981-1994. Com a memorialista ha publicat Primer paisatge, amb records d’infància barrejats amb ficció.
Durant quinze anys va publicar articles amb reflexions sobre l’escriptura al suplement Cultura del diari Avui, recollits a L’arquitectura del conte i La maleta de l’escriptor.
Va ser membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, envoltat d’altres autors destacats de les lletres catalanes quan encara no havien mostrat tot el seu potencial. Aquest seria un resum sintètic de la biografia de Grau.
Per tot plegat, per una trajectòria tan destacable, Isidre Grau té un fons d’originals important que des de fa uns tres anys ha anat lliurant a la Biblioteca de Catalunya, que, actualment, ja el té catalogat i disponible amb el títol Fons Isidre Grau, com el d’altres 420 autors de diferents disciplines, segons va explicar Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, en l’acte que va tenir lloc el 9 de maig a la sala de la Caritat, plena a vessar. A més de per Serra, Grau va estar acompanyat per dos bons amics seus, el poeta Joan Todó (a la dreta de la foto) i l’escriptor, i antic company a Ofèlia Dracs, Vicenç Villatoro (a l’esquerra).
Una part de la donació és digital, amb articles, novel·les i documentació relacionada. Una altra part és analògica, amb reculls de premsa i d’articles, conferències i primeres edicions dels seus títols. I també cal destacar els feixos de correspondència literària amb fins a vint personalitats, com ara Joan Solà, Isidor Cònsul, Joaquim Carbó, Iolanda Batallé, Joaquim Mallafré, Carme Torras... “Crec en la perdurabilitat de la feina feta”, va declarar Grau, i per això està feliç d’haver pogut cedir el seu arxiu i que ara estigui a disposició del public.
A l’acte també es va presentar Ciutadà Canalda, que Todó va elogiar a través d’un seguit de referents cinematogràfics. Villatoro va analitzar el per què d’Ofèlia Dracs, l’obra de Grau dins del panorama català i la seva darrera novel·la. “L’Isidre és un autor realista, sòlid, de proximitat, amb la literatura com a eix vital”, va afirmar Villatoro.