Llibres

Mirador

Per a Nuccio Ordine

Els homes no som illes, Nuccio, però amb la teva marxa ens has deixat una mica isolats

Nuccio. Era la seva hora, i com quasi sempre, ha estat injusta. Una mort sobtada, inútil, s’ha emportat un filantrop, un humanista, un pensador. A Cosenza.

Nuccio. Un home valent, culte, intel·ligentíssim, molt humà, tolerant, solidari, que amb els seus escrits ens ensenyava a no deixar-nos enganyar i a ser millors.

A l’any 2019 se li va atorgar el Premi LiberPress de Literatura, i com tots els premiats va venir a rebre’l a Girona, ciutat que ja coneixia i que li encantava. Va anar, si no recordo malament, a veure dues vegades el Tapís de la Creació. També va anar a visitar el Museu del Cinema i va signar llibres a la 22.

Era un home seriós i feliç. Li sobrava el bon humor. De tant en tant, la Joëlle parlava amb ell. La darrera vegada, una conversa llarga per felicitar-lo després que li atorguessin el Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats. Estava content. La seva il·lusió i emoció seguia intacta. Però no ha tingut temps per recollir-lo.

Va rebre el nostre premi LiberPress, gironí i internacional, pel conjunt de la seva obra literària, filosòfica, sociològica, però sobretot pedagògica. Assaigs sobre Giordano Bruno, Steiner, García Márquez..., però molt especialment pel seu magnífic llibre La utilitat de l’inútil, una obra esplèndida que tothom hauria de llegir i que ens ensenya com un món global, economicista, egoista i estúpid, aparta d’ell les coses que ara li semblen inútils però que han conformat els nostres orígens, la nostra cultura i la nostra civilització. Prima només allò que pugui ser útil econòmicament ara, i per tant, el que als ulls del poder, no serveix per a res o no serveix prou, es menysprea, s’aparta i s’elimina. Hi posa molts exemples, però els callem perquè els llegiu en el llibre. Deixem-ne aquí només un: el llatí.

Va escriure un altre llibre que es titulava Els homes no són illes. Per a ell era evident que els homes som continents plens de continguts. Tenia un gran respecte per tothom i un cor tan gran com la seva immensa biblioteca.

Els homes no som illes, Nuccio, però amb la teva marxa ens has deixat una mica isolats, orfes de les teves idees, pensaments i paraules. I ara estem en un temps en el que, malauradament, més les necessitem. Bon viatge, mestre, amic Nuccio.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.