Es consolida la remuntada a la platea

És de justícia cantar també les bones notícies. L’any passat, es disparaven totes les alarmes perquè l’assistència a la majoria dels teatres havia caigut molt abans de l’habitual (és normal que les setmanes de maig i juny tinguin davallades perquè molt públic inicia temporada de platja). Com sempre, sí que va funcionar el baló d’oxigen del Grec: espectacles a l’aire lliure, a l’amfiteatre dels jardins del Grec). Ara aquest cop la tendència és, fins i tot, superior a les de la temporada anterior a la covid. Una comparació al gràfic adjunt mostra com s’ha comportat el públic en la mateixa franja que aquest diari va analitzar l’any passat. La foto més real és la que s’enretira prou per contemplar el paisatge amb panoràmica. La remuntada convoca els cants de sirena dels 3 milions d’assistència a Barcelona, un somni que es persegueix des que es va aconseguir arribar al sostre (llavors també utòpic) dels 2 milions la temporada 2006/07.

Si l’any passat es parlava de valorar les dades amb prudència, ara no es pot tirar tampoc pel broc gros. Les dades d’assistència als teatres de la temporada passada es mitigaven si se sumaven els espectadors del Cirque du Soleil, que no apareixen a les estadístiques d’Adetca. Enguany, no hi ha vela i, per tant, no hi ha possibilitat d’aquesta suma. Efectivament la temporada del Cirque du Soleil, de 150.000 espectadors, pràcticament cobriria la diferència entre un mal any (2022) amb un d’esperançador (2023).

Si es miren els podis es comprova que els domina el Mago Pop. I ja se sap que no es pot confiar tots els ous en una mateixa cistella. Antonio Díaz ja ha anunciat que reduirà la seva presència a Barcelona fent temporades regulars a Madrid i també als Estats Units (on ha comprat un segon teatre al centre del país) i ja té emparaulades temporades al Broadway de Nova York aquest mes d’agost. Serà un repte l’any vinent mantenir les seves altes ocupacions i recaptacions (tot i que si es confirma el Mar i cel al Victòria és un bon trumfo).

El Mago Pop ha capitalitzat el públic popular que buscava els musicals en castellà aquesta temporada. No ha fet forat l’aposta de Pretty woman i ha estat molt acotat el comiat de La jaula de las locas al Tívoli. Però l’any vinent Nostromo Live, amb The producers, aspira a rendibilitzar la inversió de 2,7 milions (el Teatre Lliure dedicarà 2,8 milions a l’activitat artística per a tota la temporada) en 24 setmanes d’explotació al Tívoli. Tot i això, les assistències dels tres espectacles del podi de cada setmana (segons dades d’Adetca que ha pogut consultar aquest diari) representen prop d’un 25% de l’assistència total. Fet que adverteix que es manté un cert equilibri en les altres sales de Barcelona. Pel que fa als Amics de les Arts, se’n surten prou bé, de la seva aventura al Poliorama. Pares normals.

En realitat, és habitual que es rellevin els espectacles d’èxit (que premia el públic, a vegades independentment del seu cost d’explotació). Si en el període estudiat del 2022/23 es van fer 6.344 funcions amb prop d’1,3 milions d’espectadors, la temporada actual ha quedat en 5.999 funcions i voreja el milió i mig d’espectadors.

Si es fa una revisió del pes dels espectacles en català a la cartellera d’aquesta temporada, destaquen les 100 funcions de Golfus de Roma amb més de 100.000 espectadors, segons dades de Focus. El retorn (i ja en són nou!) d’El petit príncep continua aconseguint unes ocupacions altíssimes. En sis setmanes de Nadal han superat els 39.000 espectadors al Paral·lel 62. Per una altra banda, Pares normals s’ha quedat al voltant dels 40.000 espectadors, uns 10.000 espectadors menys que L’alegria que passa amb un període d’explotació semblant (i, aparentment, amb millors dates d’exhibició). En el podi, s’ha colat puntualment El temps i els Conway, dirigit per Àngel Llàcer a la Sala Gran, i obres com ara Fitzroy, de Jordi Galceran, (vegeu la peça al costat) i La trena (amb el debut a la direcció de Clara Segura) han exhaurit entrades en la majoria de les seves funcions.

Sí que hi ha una evidència de superació de la crisi de la covid. Tornen a fer-se reserves d’entrades amb molta antelació. Ho van confirmar fa uns dies fonts del TNC: “Els espectadors han recuperat l’anticipació de compra que hi havia abans de la pandèmia i també hem notat la recuperació de públic a les platees, especialment en la segona meitat de la temporada. Com a societat, hem canviat, i el públic també ho ha fet.”

L’èxit de taquilla ha evitat les rebaixes dràstiques del tiquet, motiu pel qual la recaptació batrà rècords, amb tota seguretat. És una bona notícia perquè amb més ingressos per part de les productores es poden assumir més riscos per al curs vinent. Ja es pot anar parlant de rebentar el sostre dels 3 milions.