Nou mesos i mig esperant la mort al seminari

Josep Turon i Mir, pagès i ramader que tenia una vaqueria i entre el 9 de setembre i el 21 d’octubre del 1937 va ser alcalde de Santa Coloma de Farners, va ser fet presoner al front, condemnat a mort i tancat a la “nevera”, la dependència del seminari de Girona, reconvertit en presó, on esperava l’execució. Jutjat el 21 de febrer del 1940, Turon va viure amb l’ai al cor fins al 13 de desembre d’aquell any, quan li van commutar la pena màxima per la de reclusió perpètua. Nou mesos i mig en què va mantenir correspondència clandestina amb el seu company Josep Alsina, amb qui es comunicava a través de papers de fumar, coneguts com ràdios, escrits a llapis per les dues cares. Trenta-cinc cartes que es van salvar perquè Alsina, que era músic, les va treure de la presó entre les partitures de l’orquestra, les va transcriure amb discreció i les va ocultar en unes golfes, on van restar amagades. Vuitanta anys després, el net de Turon, Josep Casadellà, les va recuperar. Ajudat per la seva mare, Maria Turon, i amb la col·laboració de l’expresident de la Generalitat Joaquim Torra i el suport de l’historiador colomenc Miquel Borrell, ha invertit hores i més hores a transcriure-les i convertir el testimoniatge de l’avi en un document imprescindible per entendre com es vivia al penal o com els tancats a la “nevera” esperaven la “picada”, o sigui l’avís que els afusellarien a la matinada següent. A més de mostrar l’angoixa d’una persona que durant 291 dies sabia que el futur li penjava d’un fil, en els textos també es recullen escenes de vida quotidiana, les alegries, les misèries i les relacions entre uns homes i les famílies que, per sobre de les complicacions derivades de la situació jurídica i personal, es van mantenir fidels a la solidaritat. Correspondència clandestina és, alhora, un tractat de reflexió i esperança. Un llibre que parla del passat però que ens remet al present.