art
Francesc, dues vegades Mestre
Afable, culte, educat, generós i fidel. M’ha ajudat, com a tants, en la recerca de la bellesa, de la bellesa estètica i ètica
El 9 de juny del 2016 vaig publicar al meu blog un text que tenia el mateix títol que aquest article. El vaig escriure amb motiu de l’homenatge que li havia fet aquell any el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GAC), en el marc de la seva IX Nit del Galerisme (Macba, 7 de juny del 2016). L’objectiu d’aquell text era felicitar i fer pública la meva admiració pel mestre Francesc Mestre. “Francesc Mestre –escrivia– és mestre de la iniciació de molts en l’art, mestre d’alguns en la iniciació en el col·leccionisme (entre els quals em compto) i mestre per a tots en l’accés a la bellesa.”
La seva dilatada carrera com a galerista va permetre que s’entrecreuessin al llarg de la seva vida gents molt diverses d’horitzons, també, diversos. Sovintejà el contacte amb artistes, amb col·leccionistes i amb estudiosos de l’art. I, en aquest sentit, afegia en aquell article: “Les pàgines viscudes del mestre Mestre necessitaríem que fossin transcrites al paper. Per a salvar els mots i el nom de cada cosa, a l’estil espriuà, i per a conèixer el qui, el quan i el com de l’art contemporani català. Li he insistit diverses vegades, i somriu d’aquella manera que li és particular… però tampoc no soc l’únic que li ho ha demanat.” No ens en vàrem sortir, tot i que ha deixat escrits esparsos, que potser caldrà recopilar. De tota manera, va aconseguir que per a molts entrar en una galeria no fos un acte d’heroïcitat o de desafiament ni signe de ruïna imminent… ¡Que no és poc!
I en un to més intimista voldria assenyalar que per a mi el record del Sr. Mestre té unes connotacions particulars. Feia quasi vint anys que el coneixia, i m’havia ajudat molt a anar construint la col·lecció de gravats que vaig teixint. El seu consell sempre oportú, les seves temptacions quasi permanents, el seu tracte noucentista i una manera de fer que t’acomboiava són molt i molt responsables del col·leccionista que s’ha anat formant en l’ampli món del gravat, bàsicament contemporani. Sense el Sr. Mestre jo seria menys il·lustrat i menys feliç. Per tant, li dec bona part de la il·lustració artística que pugui tenir i, sobretot, molts instants de gaudi i de felicitat. El Sr. Mestre m’ha ajudat, com a tants, en la recerca de la bellesa, de la bellesa estètica i ètica. Em resultaven fascinants, en aquesta línia, les converses que teníem parlant de les coses més diverses, però sempre de manera estimulant, assossegada i amb suc i bruc.
Les converses a la seva galeria del carrer Enric Granados, a casa seva o al voltant d’una taula agradable en algun restaurant de bona teca i poca comèdia eren font de coneixement, de relacions, de simbiosis, de nous projectes i de generositat infinita. Recordo amb especial emoció algunes escapades que havíem fet a Montoliu, a Occitània.
En aquestes converses unia, amb un savoir-faire característic, l’activitat de difusió artística amb l’activitat comercial; era un mestre de la seducció al voltant d’una obra, d’un artista o d’un període; intentava establir sinergies entre tors els agents del món de l’art, i procurava conèixer bé la col·lecció de cada amateur i ajudava a completar-la amb criteri estètic i històric.
Francesc Mestre era una persona afable, culta, educada, generosa i fidel. Tal com s’han encarregat de recordar-nos, amb certesa, aquells que han, que hem, lamentat la seva pèrdua.
D’altra banda, va ser home de poques passions, però intenses: la seva família, sempre en primer pla (l’esposa, els fills, els nets i la nostàlgia dels qui ja no hi eren); l’amor per l’art i per la divulgació de l’art; Catalunya; la feina ben feta; el galerisme; el Barça, i els seus amics, amb qui era sempre atent i discret. Eren temes que sortien una i altra vegada en les nostres converses. Somiava, com tants, una Catalunya de gent culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. I voldria creure que serem fidels al seu somni.
Per tot això, considero que en Francesc, que ja va néixer Mestre, esdevingué per a molts un mestre. Ell era, doncs, doblement Mestre. Gràcies li siguin donades per il·lustrar-nos en la bellesa, per donar o tornar el nom a cada cosa i per fer eficaç l’equació que ha d’unir ètica i estètica.