Anna Campillo, professora i poetessa

La poetessa Anna Campillo Arrebola, de 55 anys, va morir sobtadament el passat dimarts a conseqüència d’una malaltia.

Nascuda a Mollet del Vallès (1968), era llicenciada en Filologia Anglo-Germànica per la UAB, on també va exercir com a professora associada i on va participar en l’edició de l’antologia Poesia anglesa i nord-americana contemporània (Edicions 62, 1994). Actualment, exercia com a professora de secundària i batxillerat a l’escola Sant Gervasi de Mollet.

L’any passat va publicar el seu primer poemari Trencadissa amb l’editorial Trípode, un poemari inspirat en els versos del poeta anglès T.S. Eliot, que posa la mirada en l’entorn i el paisatge, i on Míriam Cano explica en el pròleg que Trencadissa és aquell moment en què la ferida queda marcada a la pell i es converteix en vida viscuda. Aquest mateix any 2022, també va guanyar el 13è Certamen Literari de Relats Breus de Santa Eulàlia de Ronçana amb l’obra Sang i Foc, i va quedar finalista a la 5a edició del Premi de Poesia de Beniopa Pere Miret.

El seu últim projecte va ser el poemari Udol i Llop amb què la Fundació Miquel Martí i Pol el va reconèixer com a guanyador de la 38a edició del Premi de Poesia Miquel Martí i Pol. El llibre encara no ha estat publicat, però la mateixa fundació ha emès un comunicat informant que en breu estarà llest. A l’entrevista feta després de la consecució del premi, la poetessa explicava que el sentit de la seva nova obra és la voluntat personal d’imaginar com hagués estat una existència anterior en contacte amb la natura i d’una manera molt feréstega, amb una concepció de la vida molt diferent de la que podem tenir en l’actualitat a les societats occidentalitzades, una vida lluny de la digitalització i de la sensació de tenir controlat el nostre entorn, de moure’ns en una aparent zona de confort.

En paraules seves, en aquesta mateixa entrevista definia la seva escriptura com a sensorial, que les imatges i el llenguatge emprat generin múltiples sensacions al lector, i tot i utilitzar un vers lliure, procura sempre posar molta atenció al ritme del poema que creu que ha d’impregnar el rerefons.

Campillo es definia a les xarxes socials com una enamorada de totes les formes de la llengua i considerava necessari mantenir vincles forts amb els creadors del País Valencià i de les Illes Balears per tal de mantenir la llengua ben viva. En paraules seves: “Som portadors d’una llarga i rica tradició que hem de continuar nodrint amb la paraula”.