Una veu esplèndida

Víctor Manuel ja va aler­tar al prin­cipi del con­cert que el públic podia estar tran­quil i gai­rebé agraït perquè aque­lla nit no estre­na­ria cap cançó nova. “Però també hauríeu de tenir en compte que si alguna vegada no hagués estre­nat les cançons que can­taré avui, jo ja no seria aquí”, va afe­gir amb tota la raó del món. Però és cert que, sobre­tot amb els artis­tes de llarga o llarguíssima tra­jectòria com el can­tau­tor asturià, els espec­ta­dors sem­pre espe­ren i recla­men els clàssics, no les noves que gra­ven per sen­tir-se vius i tor­nar a sor­tir a la car­re­tera. Víctor Manuel, però, va arri­bar dijous al fes­ti­val gar­rotxí Vall­viva, a la Vall d’en Bas, amb l’excusa argu­men­tal dels seus 75 anys de vida, fets el 2022: una bona raó per publi­car un exhaus­tiu reco­pi­la­tori i fer una gira només amb èxits i altres cançons que no ho van ser, les cançons “des­gra­ci­a­des” i algu­nes de “pre­històriques” a les quals ha vol­gut donar una altra opor­tu­ni­tat. Així, durant gai­rebé dues hores de con­cert, acom­pa­nyat de sis músics –sota la direcció del seu fill, el teclista David San José–, Víctor Manuel va inter­pre­tar 24 cançons sense ordre cro­nològic, anant “enda­vant i enrere”, de totes les seves eta­pes. Va començar amb la fes­tiva Danza de San Juan i de seguida van arri­bar apos­tes segu­res com ara Qui­ero abra­zarte tanto, Bai­la­rina, Luna, Adonde irán los besos, Sube al desván, Ay amor i Nada sabe tan dulce como tu boca. Molt comu­ni­ca­tiu i xer­raire, el can­tant va recor­dar el seu pare (El hijo del fer­ro­vi­a­rio) i més tard el seu avi (El abu­elo Vítor), però també amb emo­ti­ves parau­les el seu altre avi, que reposa en una fossa comuna amb altres afu­se­llats: a tots ells i a totes les vícti­mes del fran­quisme els va recor­dar també, en els bisos, amb l’emo­ci­o­nant ¿Cómo voy a olvi­darme? Abans van sonar també la intensa La madre; les cançons més anti­gues, com ara La romería o Paxariños i les més cons­ci­en­ci­a­des El cobarde i Planta 14, en for­mat acústic, i també la Canción pequeña per a Ana Belén, la des­ti­natària de les seves cançons d’amor des de fa anys, i les impres­cin­di­bles Sólo pienso en ti i Soy un corazón ten­dido al sol, com a mos­tres de l’esplèndida madu­resa d’aquesta veu encara potent i bri­llant. Per molts anys.