còmic
Les petites i grans coses de F. Ibáñez
Un acte amb autoritats, pocs autors i molta família i amics acomiada el gran mestre del còmic d’humor
L’obra de Francisco Ibáñez ha tingut una rellevància que l’ha fet immensament popular per la creació d’entranyables sèries com Pepe Gotera i Otilio, El botones Sacarino, Rompetechos i evidenment, Mortadel·lo i Filemó amb grans personatges que omplien unes vinyetes que provocaven, i encara ho fan, pixar-se de riure –literalment, com em confessava ahir un amic periodista–. Però més enllà del traç gruixut de les seves historietes, cada vinyeta amagava un món paral·lel, subtil i amagat que reforçava la contundència de la narrativa principal. Petits detalls com un ratolí fent la guitza a un gat; un escarabat sortint del seu cau a conseqüència dels enrenous provocats pels agents de la T.I.A.; avis asseguts en un banc fent el seu comentari sarcàstic i fins i tot la seva signatura: “F. Ibáñez”, que prenia sovint vida pròpia. Petits detalls, petites coses que encara feien més gran la seva obra.
Per això no té res d’estrany que la família de l’historietista, mort dissabte passat als 87 anys, triés la cançó Aquellas pequeñas cosas, de Serrat, per obrir l’acte religiós celebrat al tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona, i, dins de les convencions d’aquestes cerimònies, va resultar molt fresc sentir parlar el sacerdot de Rompetechos i El botones Sacarino. El mossèn va destacar que Ibáñez havia estat un home que havia transmès alegria en la seva vida i en la seva obra, i el va comparar amb un altre Francisco, sant Francesc d’Assís. Una alegria que en termes religiosos es traduïa en el goig que després de la vida terrena es troba la del cel. “A la casa del Pare hi ha lloc per a tots” deia la cita de l’Evangeli. Una alegria que l’oficiant traslladava a les historietes de Mortadel·lo i Filemó: “Sempre acaben bé.” En aquest cas difereixo, les historietes de Bruguera eren menys innocents del que aparentaven i reflectien molts dels problemes de la població. La darrera vinyeta dels còmics solien ser corredisses i ball de bastons.
Qui també va glosar la figura d’Ibáñez va ser el seu editor, Manuel de Cos, que va acompanyar en els darrers 25 anys el dibuixant en les seves periòdiques sessions de signatures, que sempre eren massives. De Cos va explicar algunes de les anècdotes que van compartir. Com quan a Sevilla es dirigien cap un centre comercial a signar exemplars. La policia va aturar el vehicle. Els agents no volien denunciar una infracció, el que es tractava era de fer-se una selfie amb el mestre. Al seu torn, Climent Sánchez, també molt vinculat professionalment amb Ibáñez, va llegir un missatge de Miguel Pellicer, un altre de les persones lligades al creador, en què relatava una anècdota al cafè Gijón de Madrid en què Ibáñez no es decidia compartir taula amb els escriptors per una qüestió d’humilitat. Quan es va apuntar que venia un milió d’exemplars, res de comparable amb els literats, li van dir. “Veu, home, com vostè ha d’asseure’s amb nosaltres.”
Guillem, un dels dos nets d’Ibáñez, va llegir un emotiu adeu en representació de la vídua i la filla del dibuixant, que van assistir a l’acte i van rebre el condol en persona de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; de la tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona Maria Eugènia Gay; de l’exalcaldessa Ada Colau, que va donar a Ibáñez el mèrit “de convertir Barcelona en la capital mundial del còmic”; del ministre de Cultura, Miquel Iceta, i de la directora general del Llibre, del Còmic i de la Lectura, María José Gálvez. Entre els 200 assistents, hi vaig trobar a faltar companys de professió. Sí que hi va ser José Luis Martín, impulsor d’El Jueves.
La presència espontània la va representar la mare de la Martina i la Valèria. En sentir que era un acte obert va preguntar a les filles, de 9 i 7 anys, si volien assistir-hi. No només van dir un sí rotund, sinó que van fer-li un dibuix d’homenatge.
Si musicalment Serrat va obrir la cerimònia, Sisa la va cloure. Mentre s’emetia un vídeo amb imatges del dibuixant va sonar Qualsevol nit pot sortir el sol. No hi podia faltar: Mortadel·lo i Filemó formen part de la cançó. Ara, a esperar que família i editorial acordin la continuïtat de la sèrie.
