Essències musicals

En un moment en què els ele­ments extra­mu­si­cals tenen cada cop més rellevància en les nos­tres pro­gra­ma­ci­ons, és d’agrair la presència d’esde­ve­ni­ments que apos­tin per la lògica artística i musi­cal. El Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages n’és un. Diri­git per la mez­zo­so­prano Mireia Pintó, durant qua­tre dijous del mes de juliol, aquest s’ha con­ver­tit en un oasi musi­cal en què podem retro­bar-nos amb l’essen­ci­a­li­tat de l’art de les muses, ja sigui amb els Kebyart, un quar­tet vocal o, aquest dijous, una versió del Con­cert per a piano i orques­tra núm.4 de Beet­ho­ven que, forçosa­ment, ha que­dat dins els annals de les més excel­ses i super­la­ti­ves ver­si­ons que s’han escol­tat mai a Cata­lu­nya. I no és cap exa­ge­ració. El seu cul­pa­ble: el pia­nista Vla­dis­lav Bro­ne­vetzky, que en va fer una lec­tura ben dis­tribuïda en el dis­seny for­mal, però sobre­tot amb un vir­tu­o­sisme posat en el des­vet­lla­ment d’allò indi­ci­ble, com va pas­sar en aquesta immensa pregària musi­cal que és el seu segon movi­ment. Aquest indi­ci­ble es va con­ta­giar a una sol­vent Orques­tra de Cam­bra Ter­rassa 48 que abans ja ens havia agra­dat molt amb una interes­sant versió per a cor­des de la Sim­fo­nia núm.15 en Re Major de Haydn. Encara va haver-hi lloc per a una tre­me­bunda i poètica versió de la Mort d’Isolda, de Wag­ner, en la versió de Liszt que Bro­ne­vetzky va dedi­car a les vícti­mes de la guerra d’Ucraïna en una lec­tura que con­firma el pia­nista resi­dent al nos­tre país com un gran repre­sen­tant de l’escola pia­nista russa. Només cal que els nos­tres pro­gra­ma­dors se n’assa­ben­tin. Una intensa Sim­fo­nia núm. 10 de Men­dels­sohn va cloure una nit d’essències musi­cals.