Xavier Castillón - girona
Isabelle Geffroy (Chambray-lès-Tours, 1980), més coneguda com a Zaz, és una de les poques cantants franceses actuals que han aconseguit trencar el monopoli de la música anglosaxona per posicionar-se amb força arreu del món –cinc milions de discos venuts ho certifiquen–, també a casa nostra, on ja ha actuat diverses vegades. El 2 d’agost, Zaz actuarà al Festival Jardins Terramar de Sitges i el 3 d’agost a la Ciutadella de Roses, dins del festival Sons del Món , en la llarga recta final de la gira del seu últim disc, el molt personal Isa (2021), que per això ha batejat amb el seu nom en família. Quan vam parlar per Zoom fa uns dies, voltava per Alemanya amb l’Organique tour, que a partir de divendres inclourà vuit dates a l’Estat espanyol.
Com va la gira? Està passant molta calor?
De moment és suportable, aquí a Alemanya. Ja m’han informat que vosaltres esteu en plena canícula i em vaig preparant [riu].
És l’única cantant francesa que actua aquest estiu als molts festivals que tenim aquí. Vist així, és una excepció cultural.
Jo no ho veig així: hi ha molta música francesa que s’exporta a l’estranger, tant pel que fa al pop com a altres estils.
Parlant d’estils, se sent hereva de la gran tradició de la ‘chanson’ francesa?
En realitat, tots els que fem música a França som en certa manera hereus de la chanson, encara que no l’hàgim escoltat gaire. De fet, si cantes o fas rap en francès ja estàs fent cançó francesa, tot i que encara hi hagi gent que no ho vegi així, però la cançó francesa no és només una veu i un acordió. En el meu cas, fusiono la cançó i el pop amb altres gèneres com el swing manouche.
‘Isa’, el seu cinquè disc d’estudi, ha estat especialment important en la seva trajectòria?
Tots els meus discos han estat importants i han marcat alguna cosa en la meva vida i en la meva obra, perquè són com fotografies emocionals meves del moment en què els vaig gravar. Però en el cas d’Isa, el disc va anar precedit d’una llarga aturada en la meva carrera, durant tres anys. Volia apartar-me durant un temps de la vida pública després de molts anys de gires, discos i altres projectes, per dedicar-me més temps a mi mateixa, però no tenia previst que l’aturada fos tan llarga. La qüestió és que va arribar la pandèmia i vaig agafar la covid el primer dia del confinament. No sabia com reaccionar i vaig fer dejuni durant uns dies per depurar-me i reiniciar el sistema immunitari. Va anar tan bé que també vaig deixar de beure alcohol i cafè, de fumar i de menjar animals, i continuo així.
Canvi dràstic. També musical?
Sí, tot aquest procés m’ha canviat i m’ha fet més forta com a persona i com a artista. Per canviar d’una manera sòlida has de fer-ho des de dins i jo ho he fet. Abans funcionava molt reaccionant davant de factors externs, però ara sé que sempre és millor l’acció que la reacció.
Com continuarà el seu viatge?
Estic començant ja a preparar temes per al nou disc i ens hi posarem el gener vinent. Hi haurà més composicions meves i més barreja d’estils –jazz, soul, etc.– i de sonoritats electròniques i altres de més orgàniques .