Jazz entre onades

Des de fa 26 anys, els diven­dres d’estiu a Platja d’Aro sonen a jazz. Les Nits de Jazz , diri­gi­des per l’incan­sa­ble Josep Maria Sau­ret, són una cita impres­cin­di­ble per als amants del jazz, entès en un sen­tit estilístic ampli i divers, però també per a tot­hom que vul­gui gau­dir d’una nit a la platja escol­tant bona música, en un ambi­ent molt rela­xat, amb la pos­si­bi­li­tat de seguir els con­certs des de les cadi­res que hi posa l’Ajun­ta­ment, però també direc­ta­ment asse­guts o tom­bats a la sorra, mirant el cel i escol­tant de manera com­ple­mentària i no intru­siva la música de l’esce­nari i la que gene­ren les ona­des del mar. A més, és gra­tis. Què més es pot dema­nar? Aquest diven­dres va tenir lloc a la platja Gran l’actu­ació de la Com­pa­nyia Roger Canals , que amb diver­sos for­mats es dedica al bon propòsit d’apro­par el jazz a grans i petits. I ho acon­se­gueix, sens dubte. Durant una hora i mitja, aquest sex­tet (bate­ria, con­tra­baix, banjo, trom­peta, cla­ri­net i trombó) va ofe­rir un dinàmic espec­ta­cle basat en el jazz de Nova Orle­ans, estàndards can­tats per grans com Louis Arms­trong o Billie Holi­day, que no hi van poder assis­tir “per malal­tia greu”, i com es pot apre­ciar, també basat en l’humor, que és un dels ingre­di­ents bàsics de la pro­posta, en les adap­ta­ci­ons al català i el cata­nyol d’alguns temes clàssics i en els comen­ta­ris entre les cançons. Però musi­cal­ment aquesta és una pro­posta molt seri­osa que crea afició i volta pels car­rers de Nova Orle­ans, com ara Bour­bon Street, passa per Tiger Rag, Down by the river­side i When you’re smi­ling, i acaba obli­ga­da­ment amb When the saints go marc­hing in. Al·leluia !