Vermell brillant

El 4 de juny del 1976, els Sex Pis­tols van actuar a Manc­hes­ter. Va ser un con­cert històric, tot i que l’audiència va ser força reduïda, però entre els escas­sos espec­ta­dors hi havia uns quants joves que, pot­ser ins­pi­rats pels Pis­tols, van aca­bar for­mant grups i altres ini­ci­a­ti­ves fona­men­tals per a l’escena de Manc­hes­ter i per a la història de la música: els futurs mem­bres de Joy Divi­sion i New Order, els fun­da­dors de Fac­tory, Mor­ris­sey (The Smiths), Mark E. Smith (The Fall) i un jove pèl-roig que estava a punt de fer 16 anys i es deia Mick Huck­nall. Poc després ja can­tava amb un grup post-punk ano­me­nat The Fran­tic Ele­va­tors, que va arri­bar a publi­car qua­tre sin­gles, sense gaire reper­cussió, fins al 1982, quan van llançar una cançó titu­lada Hol­ding back the years, una balada que Huck­nall va escriure ins­pi­rant-se en el moment que la seva mare el va aban­do­nar, quan ell tenia tres anys. El 1985, el can­tant va recu­pe­rar la cançó com un dels sin­gles de Pic­ture book, el pri­mer àlbum del seu nou grup, Simply Red, i va ser un dels seus pri­mers grans èxits i l’inici d’una tra­jectòria de gai­rebé qua­tre dècades i més de 50 mili­ons de dis­cos venuts. En resum, Mick Huck­nall pot­ser no va aca­bar tenint el pres­tigi dels altres joves inqui­ets pre­sents al con­cert dels Pis­tols a Manc­hes­ter, però ha acu­mu­lat un reper­tori far­cit d’èxits mili­o­na­ris, con­cen­trats a la dècada 1985-95, i sobre­tot està viu i en bona forma física i vocal, amb mol­tes ganes de gau­dir de la vida i de la música, als 63 anys.

Això és el que va trans­me­tre dime­cres en el con­cert de Simply Red al Cap Roig Fes­ti­val, davant d’una audi­tori molt ple de segui­dors que en bona part van créixer amb les seves cançons. Huck­nall va recor­dar al prin­cipi del con­cert que la Costa Brava li por­tava bons records de joven­tut: aquí es va plan­tar amb 22 anys, una mot­xi­lla i unes ulle­res de sol, com les que va por­tar a Cap Roig durant tot el con­cert. Segur que ara viatja amb més como­di­tats i ben acom­pa­nyat per una banda excel·lent de sis músics, alguns dels quals com­bi­nant dife­rents ins­tru­ments. És curiós perquè, tot i que Mick Huck­nall ha con­cen­trat en bona part la imatge de Simply Red, gai­rebé com si fos un solista –ja va ser-ho quan el grup va atu­rar la seva acti­vi­tat i ell va gra­var dos dis­cos amb el seu nom, el 2008 i el 2012–, Simply Red té enti­tat de banda, amb un so molt propi. Així es va demos­trar quan el grup va tocar un dels tres temes nous de la nit, el potent Just like you, del recent disc Time, i en la segona part de la cançó Huck­nall va mar­xar i va dei­xar els músics en escena assu­mint totes les fun­ci­ons, també les vocals.

El grup va començar pun­tu­al­ment amb una altra nove­tat, Bet­ter with you, però de seguida va entrar en matèria i, entre les vint cançons que va inter­pre­tar en 95 minuts de con­cert, la suc­cessió d’èxits va ser impa­ra­ble. De fet, en tenen tants que alguns no van poden entrar en el reper­tori, com ara Jericho i The right thing, però ho van com­pen­sar amb A new flame, l’esmen­tada Hol­ding..., Stars, Sun­rise, Somet­hing got me star­ted o Fair­ground, cançons engan­xa­des a la memòria col·lec­tiva d’una gene­ració, que dime­cres va tor­nar a ballar i evo­car temps pas­sats amb una de les millors veus del soul blanc o blue-eyed soul. Huck­nall és un can­tant versàtil que pot citar Hold on, I’m coming de Sam & Dave com a cua del tema Ain’t that a lot of love; imi­tar amb gràcia Barry White per intro­duir It’s only love, mos­trar la seva devoció pel reg­gae a Night nurse, i can­tar unes estro­fes del Nice’n’easy de Sina­tra men­tre retrata el públic per por­tar-se “un sou­ve­nir” de Cap Roig. Això va ser en els bisos, quan Simply Red va tor­nar al 1985 per recu­pe­rar Money’s too tight (to men­tion), va home­nat­jar Tina Tur­ner amb un vigorós Nut­bush city limits i es va aco­mi­a­dar amb If you don’t know me by now, balada monu­men­tal de Harold Mel­vin & the Blue Notes, que Huck­nall va con­vi­dar el públic a can­tar, “els homes com Pava­rotti, les dones com Maria Callas”, abans d’aco­mi­a­dar-se i anun­ciar que Simply Red tor­narà el 2025 per cele­brar el seu 40è ani­ver­sari.