Cinema

cinema

Estudi sobre la valenciana que va dirigir el primer llargmetratge estatal

La Mostra de València, Institut Valencià de Cultura i la Filmoteca de València han coeditat el primer estudi monogràfic sobre Helena Cortesina (València, 1903 - Buenos Aires, 1984), obra d’Irene de Lucas, que reivindica el seu paper pioner com la primera dona que va dirigir i produir un llargmetratge a l’Estat espanyol. Flor de España o la historia de un torero, que va arribar a les pantalles el 1923, va ser l’única experiència com a directora de Cortesina, que també era l’actriu protagonista del film, i va estar en cartell durant sis anys. Com passa amb moltes pel·lícules del cinema mut –també és el cas de Thaïs, el curt realitzat el 1918 per la catalana Elena Jordi– no es conserva cap còpia de la pel·lícula i només uns quants fotogrames testifiquen l’existència d’aquesta producció independent amb vocació comercial, que combinava dos gèneres amb molt d’èxit en aquella època: l’adaptació d’una novel·la taurina i la sarsuela.

Segons Irene de Lucas, investigadora del cinema primitiu i autora també de la tesi La pionera oculta: Alice Guy en el origen del cine (2011), “Cortesina és una persona especialment moderna per a l’època; mai no es va casar, tot i tenir fills, i va ser una artista completa: primer, ballarina i després, actriu de cinema, directora i productora”. El llibre repassa la seva vida, des dels seus inicis com ballarina, pintada per Sorolla i coneguda com “la Venus valenciana”, fins al seu treball en el teatre i el cinema, així com el seu exili a l’Argentina i la seva amistat amb García Lorca i altres autors de la Generació del 27.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.