Un dilluns a la ‘Diskoteca’

Hi ha un millor pla per a un dilluns qualsevol que anar a una discoteca? Doncs això és el que molts adults vam fer abans-d’ahir al festival de Cap Roig per acompanyar els nostres fills i filles (la majoria) i anar plegats a veure i gaudir d’una festa musical amb molt ball, eufòria i sensualitat (que en molts moments seria sexualitat). La protagonista: Lola Indigo, la cantant i ballarina que amb poc temps ha passat de ser un quadro juvenil (va patir bullying i va tenir problemes amb el seu cos) i la primera expulsada d’OT 2017, a convertir-se en tot un fenomen després de deixar entreveure talent amb el seu primer senzill, Ya no quiero ná, i acumular ja tres discos d’èxit (Akelarre, La niña i El Dragón). Això sense dir que, juntament amb Quevedo, canten la que s’ha convertit en una de les cançons de l’estiu: El tonto.

Ni sortint tard a l’escenari (quaranta minuts), justificats quan es va disculpar “per culpa d’un accident amb la furgoneta” que els portava, el públic va desanimar-se. Ni de bon tros, corejant el seu nom durant l’espera (i encara més després), la molta mainada, adolescents i adults acompanyants, va seguir bona part del concert de la cantant i ballarina dins la gira El Dragón Tour dempeus i ballant. Uns 2.400 espectadors en total, ple absolut amb les entrades venudes de fa setmanes, la granadina, molt empàtica amb els fans des del primer moment, va agrair “l’esforç” de gastar-se el preu de l’entrada conscient de quant costa guanyar-se la vida avui dia i “perquè no sempre ha estat així” (de plens, els seus concerts).

Va arrencar l’actuació sortint d’un ou gegant com una dragona o Daenerys qualsevol i lluint una llarga cabellera verda, com si fos una fada fantàstica, amb el tema Animal i la lletra que diu “Tú a mí me tienes mal, me pones animal. Y ya no puedo con la curiosidad de que me toques con la luz apagá.” Això no va ser res. Juntament amb ella, la banda, amagada als laterals de l’escenari presidit per una pantalla gegant i plataformes i escales per on es movien incansablement els vuit ballarins, l’espectacle va continuar amb una vintena de cançons i coreografies que van desfermar furor i encendre passions. Ben aviat, com ara la popular cançó de Daddy Yankee i Nicky Jam Donde están las gatas; empalmant amb Discoketa, el tema que van treure juntes amb María Becerra; Turismo o La tirita, l’enganxosa cançó que Índigo i Belén Aguilera van treure l’any passat. El pop de La niña de la escuela va entusiasmar, tant la lletra –“Soy aquella niña de la escuela. La que no te gustaba ¿me recuerdas? Ahora que estoy buena, paso y dices ¡Oh, nena, oh, nena!”– com la coreografia funky hip hop. Les revolucions no van parar amb 4 Besos, Tiki Tiki, ni amb balades com ara El dragón, o altres temes més recents, com Corazones rotos, Slow motion, La Santa o Las solteras.

El moment àlgid de la nit va arribar quan va entonar (començant a capella amb l’acompanyament del públic) “El tonto que me dejaste, pero no estoy triste. Salgo de noche hasta tarde y tú solo quieres saber”, i va acabar la nit tornant als seus orígens amb el primer single que va publicar tot just ser expulsada de l’acadèmia d’OT amb Ya no quiero ná, que es va convertir en un dels temes més virals. I ja és aquí, omplint festivals, pavellons i tot el que se li posi al davant. Olé, tu!