Arqueologia
L’Abric Romaní obre excavacions
El jaciment anoienc és clau per entendre el comportament i l’organització social dels nostres avantpassats
Després de 40 anys de recerca continuada, a més d’eines, fogars i animals de caça, l’any passat hi van aparèixer per primer cop dos petits fragments d’un crani
L’Abric Romaní de Capellades afronta aquest estiu la primera campanya d’excavacions després que l’estiu passat s’hi localitzessin les primeres restes humanes, fragments parcials d’un crani de neandertal amb 60.000 anys d’antiguitat. El jaciment, descobert l’any 1909 per l’industrial paperer Amador Romaní, es considera un dels més importants per entendre la vida dels neandertals a la península Ibèrica, entre 115.000 i 40.000 anys enrere. La recerca ha permès tenir indicis de la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que van ocupar aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera) i d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn.
L’excavació dels diversos nivells ha permès localitzar una àmplia diversitat d’eines de pedra, restes d’animals, negatius de fusta i fogars, fet que per als investigadors ha desvelat una important tecnologia del foc. Tot plegat, en un enclavament que suposava una molt bona localització per a la vigilància. El que avui coneixem com la cinglera del Capelló està elevada sobre la vall del riu Anoia i era un punt clau en els moviments dels grups de neandertals.
27 investigadors
En els treballs d’excavació, hi participen 27 persones, onze de les quals són investigadors/es de l’Iphes-Cerca. A més, hi ha haurà tres estudiants de doctorat d’Iphes-URV, així com altres estudiants i investigadors d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals. Les excavacions es desenvoluparan fins al 24 d’agost, liderades pels investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) Palmira Saladié, M. Gema Chacón i Eudald Carbonell. Carbonell ha dirigit les excavacions des de principis dels anys vuitanta. Un dels seus genuïns barrets està en una de les parets de l’Abric Romaní. El que era a peu pla quan van començar les excavacions avui s’ha de mirar aixecant el cap, des dels 12 metres de profunditat on es desenvolupen les excavacions. I hi ha feina per estona, perquè es calcula que hi ha 40 metres més amb possibles restes d’ocupació d’aquest indret.
L’objectiu d’aquesta campanya és acabar amb l’excavació en extensió del nivell R, que correspon a un campament neandertal especialitzat en la caça de cérvols i on durant la campanya anterior es van recuperar les restes parcials d’un crani de Neandertal amb 60.000 anys d’antiguitat.
Les primeres restes humanes
I l’esperança és que hi puguin aparèixer més restes humanes, com les que s’hi van localitzar l’estiu passat, fragments dels ossos parietal, temporal i zigomàtic del crani. Una troballa que els investigadors reconeixien que era inesperada, però que obre una nova dimensió en els treballs de recerca al jaciment. Una de les incògnites que va deixar la troballa és per què un grup d’una desena d’individus va deixar allà un dels seus membres. I la incògnita més gran és si esperen més restes humanes sota la terra de l’Abric Romaní.
L’ús de la fusta
L’excavació d’uns 300 m² de superfície en les darreres quatre dècades ha permès la reconstrucció de les àrees domèstiques dels grups neandertals. Aquestes ocupacions corresponen a assentaments de curta durada, de pocs dies, o de llarga durada, de diversos mesos, que agruparien un nombre més gran d’individus.
A més dels fogars identificats a tots els nivells, s’han recuperat 120 empremtes de fusta. L’estat actual del coneixement d’aquests elements indica l’existència de peces constructives, acumulacions de llenya i eines a l’Abric Romaní. Les empremtes es conserven gràcies a les condicions de degoteig d’aigua altament carbonatada de l’entorn, segons els directors de l’excavació. S’han trobat restes de fusta carbonitzada i empremtes formades ràpidament per la precipitació de carbonat sobre la fusta.
La tecnologia de la fusta és un aspecte poc desenvolupat en el camp de l’evolució humana per l’escassa conservació d’aquests elements. L’estudi d’aquestes restes localitzades a Capellades, així com la possibilitat de relacionar-les amb la resta d’elements trobats als nivells excavats, obre un gran potencial per a la recerca. Els treballs de restauració, conservació i digitalització de les empremtes de l’Abric Romaní permetran la reconstrucció de la forma original dels elements que s’hi han anat localitzant.
Segons els investigadors, l’Abric Romaní ha ofert bons resultats als camps d’estudi de la indústria lítica, les estratègies de subsistència relacionades amb l’obtenció de recursos animals, el control del foc i l’organització espacial, tot això en relació amb l’estructura social dels grups neandertals. La implementació al camp d’estudi de la tecnologia de la fusta s’espera que ofereixi resultats rellevants i es pugui convertir, com la resta dels estudis del jaciment, en una referència a escala mundial.
Bé cultural d’interès nacional
La Generalitat va aprovar el mes de març passat la declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) del conjunt arqueològic de la cinglera del Capelló, que inclou el jaciment de l’Abric Romaní de Capellades.
La cinglera travertínica es troba a l’est del nucli urbà de Capellades i inclou capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia.
El conjunt arqueològic està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze. L’Abric Romaní és on s’han concentrat les excavacions, però la zona té una quinzena de jaciments més, la majoria sense explorar. Són la Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Paranò i Cova d’en Jaume Forcada. Milers d’anys de la nostra història continuen amagats en aquest racó de l’Anoia. A finals d’agost serà moment de fer balanç de les excavacions d’enguany.
Un parc prehistòric pendent
Les excavacions es poden visitar al llarg d’aquest mes d’agost, fins al dijous dia 24, amb visites lliures i visites guiades. Però un dels reptes pendents de l’Abric Romaní és l’obertura al públic de l’anomenat Parc Prehistòric de Capellades, tot un conjunt de serveis i equipaments vinculats als jaciments de la zona. Un recorregut a través de passarel·les per la cinglera del Capelló fa més de vint anys que està enllestit però tancat al pas per al públic, igual que un edifici de recepció al visitant. Pitjor sort ha tingut el projecte de museu vinculat al jaciment, del qual mai s’ha materialitzat cap projecte. Només una inversió que voreja l’absurd: 300.000 euros per construir un túnel que comunica el jaciment amb el que havia de ser el museu i que avui és un solar utilitzat com a aparcament. Projectes que han passat per la taula de governs de tots els colors, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat, sense que cap hi hagi donat l’impuls definitiu per poder tirar-lo endavant.
Qui era Amador Romaní?
L’Abric Romaní deu el nom a Amador Romaní i Guerra (Capellades, 1873-1930), industrial paperer i arqueòleg aficionat que va descobrir aquest jaciment.
El 1899, va participar en una excursió científica organitzada per Antonio Zulueta que es va convertir en el primer contacte de Romaní amb l’arqueologia. En aquesta expedició van descobrir una cova a la cinglera del Capelló. El 9 d’agost de 1909, després d’excavar la cinglera coneguda com a Fossar Vell com a aficionat des de quatre anys abans, Amador Romaní, amb la companyia del seu fill Conrado, va descobrir les primeres restes arqueològiques del que actualment coneixem com l’Abric Romaní.
Gemma Aguilera i Raul Bartrolí van recollir en un article l’any 2009 les paraules que Amador Romaní va escriure al seu quadern de notes després de la descoberta: “Gran va ser la nostra alegria: en arribar a uns 0,50 metres va aparèixer de cop un canvi de color de la terra un cop se’n va extreure un gruix en aquella profunditat, i entre la mediocritat d’aquesta nova capa, van aparèixer els primers esclats de sílex amb una punta musteriana. [...] Vist l’èxit de l’exploració, i satisfets de la troballa, tan important que no vam poder, jo particularment, emprendre aquesta exploració.” En vista de la magnitud de la troballa, va decidir contactar amb el geòleg Norbert Font i Sagué. En va rebre resposta a finals de setembre i li va indicar que l’Institut d’Estudis Catalans s’encarregaria de les despeses i que les tasques d’excavació serien dirigides per Font i Sagué amb el catedràtic Manuel Cazurro. Aquells anys es van trobar restes òssies d’animals i una gran quantitat de peces lítiques. A partir d’aquell moment, Romaní excavaria sota la direcció de l’Institut, on recollia materials i plantejaria una simple estratigrafia.
El juny del 1910, en morir Font i amb la pèrdua parcial d’interès per part de l’IEC per a l’excavació, va decidir fer-se càrrec de les despeses d’excavació del jaciment i va buscar altres amistats, com ara el naturalista Faura i Sans, per tirar endavant. Amador Romaní va seguir en contacte, poc temps després, amb el substitut de Font, Luis Mariano Vidal. Sense cap suport institucional, va tirar endavant fins que l’any 1915 va anar a viure amb la seva dona a “Villanueva i Geltrú”. Durant els anys que van durar les excavacions al Fossar Vell, va anar recollint els resultats dels avenços del jaciment i d’altres excavacions menors en un quadern de 459 pàgines amb fotografies, topografies, esquemes, mapes i resums de les incursions. A Vilanova i la Geltrú, Romaní va treballar al Museu Víctor Balaguer, exercint tasques de catalogació i inventari. Romaní va acabar tornant a Capellades, ja amb un estat de salut molt feble, però amb la intenció de reprendre el projecte de l’Abric i la creació d’un museu arqueològic a Capellades. Va morir el 2 de desembre del 1930 sense poder fer-los realitat. L’any 1956 es van reprendre les excavacions del Fossar Vell, ja rebatejat com a Abric Romaní en memòria del seu descobridor, per part d’Eduardo Ripoll i el Museu Arqueològic de Barcelona. Les intervencions van ser esporàdiques fins que el 1983 s’inicien les excavacions que continuen ara, amb el revulsiu que suposa haver-hi localitzat per primer cop restes humanes.