Green Day i els dies al Garatge Club

Pocs ascensos es recorden tan fulgurants com el dels nord-americans Green Day, que, un bon dia de començaments de mes de juny del 1994 estaven tocant a la Sala Garatge del Poble Nou de Barcelona i, vuit setmanes després, protagonitzant una de les actuacions més concorregudes (i caòtiques) de la segona edició del Festival de Woodstock. Entre un i altre, Dookie, el disc que havien publicat el febrer d’aquell any, s’havia fet enorme; Welcome to Paradise i Basket case sonaven matí sí i matí també a la cua del súper i Green Day, grup avesat a picar pedra d’ençà de la seva formació cinc anys enrere, ja no tornarien mai a ser els mateixos.

Ara, una luxosa reedició de Dookie, anunciada per al 29 de setembre, inclou en format vinil i CD aquells dos bolos (el de Woodstock... i el del Garatge, que, per al grup devia ser especial) i ens empeny a refrescar la memòria sobre la curiosa relació, abans fins i tot d’aquell concert en l’enyorada sala del carrer Pallars i abans, també, que el grup col·loqués Dookie en el número 2 de Billboard, entre els autors d’American Idiot (2004) i la Barcelona de començaments dels anys noranta, amb joves col·lectius tirant endavant tota mena saraus amb la vella filosofia punk del ‘fes-t’ho tu mateix’.

Jordi Llansamà, al capdavant, en l’actualitat, del segell BCore, tota una institució barcelonina del hardcore i derivats, tenia 24 anys quan, el 29 de novembre del 1991, va convertir-se en el promotor del primer concert de Green Day a Catalunya. Billie Joe Armstrong, cantant del grup, en tenia 19. El concert es va fer en un centre cívic del barri de La Marina de Sants especialment actiu en aquells anys: la Bàscula, i, entre el públic del bolo, que valia 700 pessetes (poc més de quatre euros en l’actualitat), segons confirma Llansamà, “no hi havia més d’una cinquantena de persones”. “En aquell moment, a Green Day, no els coneixia ningú”, assegura. “No havien ni tant sols publicat Kerplung! [segon disc de la banda, amb el qual van aconseguir tenir un relatiu ressò] i eren com tants altres grups que portàvem en aquella època: nanos joves amb una furgoneta habituats a tocar en qualsevol lloc per quatre duros.” L’actitud punk de Llansamà i companyia en aquells temps ha impedit tenir, en l’actualitat, una meticulosa base de dades sobre aquelles experiències, però, malgrat això, l’actual responsable de BCore dubta que, a Green Day, per al seu concert al barri de Sants, se’ls hagués pagat “més de 50.000 pessetes” (300 euros actuals). “Recordo que me’ls vaig endur a sopar en un bar del Paral·lel i que, després, els vaig portar a dormir en un hotel que tenia un col·lega al barri Xino. Allà vam passar-nos els contactes per a un possible segon concert.”

Llansamà, que s’havia apuntat els telèfons de tots els membres de Green Day (“o, més aviat, els de les cases dels seus pares, amb qui encara vivien”) en una “agenda feta pols” que encara conserva, va programar un segon concert dels nord-americans el 22 d’abril del 1993, amb Keplunk!, ara sí, a les botigues i en la vigília d’un altre bolo amb connotacions de llegenda: el que van oferir, a Vila-real, en una casa ocupada per a 150 persones. “Tant en el concert de la Bàscula com en el del Garatge, fets en uns temps en què encara no hi havia correus electrònics, ho vam concretar tot per telèfon”, recorda Llansamà. “Green Day era un d’aquells grups amb els quals no calia fer un contracte per escrit...”

Llansamà va reblar amb aquella segona visita la bona entesa amb la banda, a qui va gravar des de la taula de so en el primer concert del Garatge. “Vam dir de fer-ne un single, ells hi estaven d’acord, però al cap d’uns mesos ja els va fitxar una multinacional i tot se’n va anar en orris. En tot cas, la cinta encara la dec tenir en alguna banda...”

Tretze mesos i mig després, amb Dookie, publicat per Reprise, a les botigues, Green Day van repetir actuació al Garatge Club, aquesta vegada, però, amb Xavi Manresa (Cap Cap) de promotor i molta més expectació que la que havien generat en les dues visites anteriors. Green Day havien començat l’any 1994 tocant en petits clubs de Califòrnia i van acabar fent-ho en espais força més mítics com el Hollywood Palladium. I és possible que aquell segon concert al Garatge del 5 de juny del 1994, ara recuperat en la reedició de Dookie, marqui el punt exacte entre els Green Day de carretera i manta i els Green Day multivendes i de grans distàncies (l’última visita del grup a Barcelona ja va ser al Palau Sant Jordi) que hem conegut des d’aleshores.