El Claustre celebra el quarantè aniversari

Cada cinc anys des de la seva fundació, el 26 de maig de 1983, la galeria El Claustre de Girona ho celebra amb un llibre i una exposició commemoratius que comparteix amb els seus clients fixos, més de dos mil, i amb els artistes que representa, que superen de llarg el centenar. Seria gairebé una festa rutinària si no fos que, a mesura que va fent anys, totes les altres galeries que existien en aquella època a la ciutat, i sovint amb molta més presència als mitjans i més reconeixement cultural, han anat desapareixent, prop d’una quarantena. Ni Miquel Mascort, el fundador de la galeria junt amb la seva dona Nuri Yglesias, que va morir el 2020 i que tenen sempre present, ni el seu fill Marià, que és qui s’ocupa de la gestió des de fa vint anys, no saben explicar-se el perquè d’aquesta buidor enmig de la qual han sabut mantenir-se ferms i fins i tot expandir-se (tenen un altre local a Figueres des de fa 24 anys i estan obrint mercat a les fires internacionals, sobretot als Estats Units), dins una línia prudent que privilegia la figuració i el paisatge però en la qual han anat introduint de mica en mica certes gotes d’abstracció. Potser l’art que s’exposa a les galeries demana ritmes més pausats que els dels centres culturals, però Marià Mascort prefereix parlar d’“adaptació i flexibilitat”, que li han permès detectar i explorar canvis de percepció en els seus propis clients: ara exposen i venen obres, assegura, que fa tan sols sis o set anys no haurien tingut cabuda en un espai com El Claustre.

Sorgida de l’obstinació de Nuri Yglesias, que va proposar obrir una galeria d’art al local familiar del carrer Nou on van aparèixer les arcades de l’antic claustre del convent de Sant Francesc (i Miquel Mascort, a punt de fer 90 anys el 13 de setembre, recorda encara com es va oposar a aquella idea peregrina durant més d’un any abans de cedir), no ha fet més que consolidar-se i créixer en aquests quaranta anys. Ara, al local original, el dels arcs del claustre, hi tenen una botiga d’objectes de regal exclusius; exposen els seus artistes (Marià Mascort els distingeix dels “pintors”, que no fan sinó repetir fórmules, diu) al local molt més espaiós de l’altra banda del mateix carrer Nou; aposten per la implantació comarcal a Figueres (el 22 de setembre hi inaugurarà Joan Mateu, amb una sèrie de pintures inspirades en el cap de Creus), i des del 2020, arran de l’aturada pandèmica, que els va permetre impulsar la seva presència a les xarxes, estan obrint-se al mercat estranger, fins al punt que per primera vegada el llibre del 40è aniversari, que es presentarà el 15 de setembre junt amb l’exposició dels artistes que han passat per la sala l’últim any, també tindrà edició anglesa.

“Entre un 25 i un 30% de les vendes que fem són de clients estrangers, sigui per les fires on participem o per turistes que venen a Girona”, diu Marià Mascort, que explica que fa poc va vendre un quadre a un reconegut actor de Hollywood d’incògnit a la ciutat. “Per als clients americans els preus d’aquí són molt més atractius que els del seu país, on més aviat estan acostumats a comprar obra gràfica, i sovint ens demanen que al certificat de compravenda hi fem constar el tiratge: els hem d’aclarir que els estem oferint obra única.” Fidels als “artistes de la casa”, molts dels quals han anat morint, setze en poc temps, des de Josep Baqués i Estrada Vilarrasa fins a Santi D. Roca Costa, Josep Niebla o Didier Lourenço, fan prospeccions als tallers dels més joves, com ara Iciar Yllera, Jordi Jubany o Óscar Durán.