Joan Pera, sense telons

Dilluns al vespre, per cloure la festa major de Castell d’Aro just abans dels focs artificials, Joan Pera hi va oferir un dels seus divertits monòlegs a l’escenari de la plaça Poeta Sitjar: en un gran escenari –la nit del dissabte, per exemple, hi van actuar els sis components de La Reina del Pop, un grup d’homenatge a La Oreja de Van Gogh–, sense teló al davant ni al darrere, amb els cotxes passant-li a pocs metres del clatell i les campanes de l’església tocant els quarts i les hores, aquest gran actor no va necessitar res més que un petit micròfon per omplir el capvespre amb les seves paraules, en una successió imparable d’acudits sobre els temes de sempre –homes i dones, pares i fills, les sogres i altres clàssics– que, en alguns casos, van traspassar els límits del que avui es considera políticament correcte. Però és evident que a Joan Pera, amb 75 anys a punt de fer –l’actor mataroní els complirà el 27 de setembre– i sis dècades a dalt dels escenaris, el que puguin pensar els nous censors puritans l’importa poc o gens. A pesar de ser un dels actors còmics més populars del país, “la primera cara que es va veure a TV3”, el 10 de setembre del 1983 –just aquest diumenge va fer 40 anys–, es va canviar dilluns en un camerino prefabricat i, a la vista de tothom, va pujar tot sol a l’escenari i ja no va parar de parlar durant més de vuitanta minuts, amb la seva pròpia vida com a principal fil argumental. Va recordar els grans amb què va començar –Joan Capri o Mary Santpere– i l’estranya i cèlebre parella que van formar amb Paco Morán, però també la seva llarga trajectòria com actor de doblatge, de Mr. Bean a Woody Allen, sense estalviar-se alguna pulla a TV3 –“Em van trucar per ser-ne el primer presentador, però després van estar 30 anys sense trucar-me”– que aquesta nit li dedicarà un especial, amb el documental Amb tots vostès, Joan Pera i la pel·lícula Pau, la força d’un silenci, en què Pera encarna Pau Casals. Com els antics comediants de Serrat, Joan Pera és un gran actor que no necessita de telons ni de grans produccions, només paraules, per mostrar el seu gran ofici.