La Foneria de Canons serà un espai digital

La Foneria de Canons de la Rambla de Barcelona, un edifici en desús des de fa vint anys, renaixerà com a centre de cultura digital, segons van anunciar ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. L’espai esdevindrà d’aquesta manera un centre d’investigació, experimentació i desenvolupament de projectes artístics i culturals digitals, i disposarà també de sala d’exposicions. Tot i que en principi no estarà operatiu fins al 2027, Garriga va aclarir que no esperaran a l’obertura per començar a programar-hi activitats: “Creiem que es tracta d’un sector capdavanter que es troba en un punt de maduresa important.”

El mes d’abril passat, aquest diari publicava la pretensió que el nou Museu de les Arts Escèniques (MAE) s’emplacés en aquest espai. Era una de les demandes del manifest Per un nou MAE, que van signar 600 artistes d’arreu el febrer passat. Després de dècades d’especular sobre possibles seus per a un museu amb 100 anys de trajectòria i que recull incunables que es remunten al Segle d’Or, s’especulava que la Foneria podia ser la destinació definitiva. El diputat de Cultura Joan Carles Garcia Cañizares confirmava el compromís de la Diputació de Barcelona de reformar l’edifici amb aquesta finalitat. Tot i que el Departament de Cultura va arribar a plantejar-s’ho si hi participava la Diputació, poc temps després els van comunicar que ja tenien un altre projecte per a la Foneria.

Ara, la intenció és que la Foneria sigui la porta d’entrada al Catalunya Media City, el hub audiovisual i digital projectat a les Tres Xemeneies, de manera que el nou edifici servirà de banc de proves de projectes que més endavant formaran part del gran equipament del Besòs, i alhora facilitarà la divulgació dels continguts del Catalunya Media City aprofitant l’emplaçament cèntric a la Rambla. “Volem sumar amb els centres culturals de tot el país, que han de trobar en la Foneria un espai de treball compartit”, ha dit la consellera, que ha manifestat el propòsit del govern de “situar Catalunya en el mapa dels centres culturals digitals de prestigi”, com ara la Gaîté Lyrique de París, el Meet de Milà o l’Ars Electronica de Linz.

Per la seva banda, Pere Aragonès ha assegurat que es tractarà d’un espai “innovador”, que combinarà la investigació amb la creació i la divulgació, i que serà un “punt de trobada i d’experimentació per a professionals i artistes de Catalunya i d’arreu del món que treballen en la cultura digital”.

De planta rectangular i catalogat com a BCIL, l’edifici té una superfície de 3.380 metres quadrats construïts, dividits en cinc plantes, on hi haurà laboratoris, espais de creació, tallers i aules (uns 716 m²), a més d’espais d’exhibició i difusió de projectes artístics –alguns, de caràcter immersiu– de creadors emergents i de llarga trajectòria (amb 910 m²). També serà un centre de treball a disposició dels professionals, tecnòlegs i investigadors, amb una dotació tècnica i material per donar resposta a les seves necessitats. Aquest espai físic de treball compartit comptarà amb un servei d’assessorament a administracions, empreses i entitats en matèria de cultura digital.

Les obres de reforma per adequar-lo al nou ús tenen un pressupost de 13 milions d’euros i es faran en dues fases. La licitació per rehabilitar la façana ja està en marxa, i els treballs començaran al gener. El concurs per a la reforma arquitectònica i la redacció del projecte interior es convocarà el 2024, de manera que les obres comencin l’any següent i el centre pugui obrir el 2027. La Foneria data de finals del segle XVII, però amb la derrota de 1714 Felip V va prohibir-hi la fabricació d’artilleria. El 1844 Manuel Girona el va convertir en seu del Banc de Barcelona, que va fer fallida el 1920. Després de la Guerra Civil, va dependre del Govern Militar fins al 2003, en què el Ministeri de Defensa el va vendre a la Generalitat.